Mentre Podem, amb els seus quatre diputats al Congrés, és capaç de sentenciar que el govern de Pedro Sánchez està mort i és un cadàver —a Madrid les ruptures s'entenen millor i el llenguatge sempre és més contundent— el president espanyol ha aprofitat el tancament del curs polític des de la Moncloa per picar l'ullet a Esquerra Republicana i a Junts per Catalunya. Als primers els ha ofert una reunió a la Moncloa per rebaixar la preocupació a les files republicanes després de l'aparició dels nous casos de corrupció de la setmana passada i molt especialment els vinculats a la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials), l'empresa pública espanyola que actua com a hòlding de les participacions empresarials de titularitat pública. I als segons, el caramel d'aquesta setmana és la publicació de les balances fiscals, una vella reivindicació de la formació de Carles Puigdemont, però que, situats en el context polític actual, és poc més que repartir engrunes.

I això, unes hores abans que aquest dimarts se celebri a Brussel·les l'última reunió ministerial de l'any sota presidència danesa i el punt sobre les llengües, el català, l'euskera i el gallec, no aparegui a l'agenda de la trobada. La pilota de l'oficialitat del català a les institucions europees passarà ara a la següent presidència del Consell de la UE, que ha d'assumir Xipre. Però, en el fons, tant li fa en aquests moments. Després de l'últim fracàs per fer-ho possible d'aquest juliol passat —el ministre Albares va sumar el setè fracàs, el segon en menys de dos mesos— el govern del canceller Friedrich Merz, democristià, va fer saber que aquella carpeta quedava aparcada definitivament i que no hi havia esperances de girar-la en un futur pròxim. No només això, sinó que el govern de Berlín es va moure enfadat per les explicacions que s'havien donat des d'Espanya. De fet, es va anunciar la creació d'una taula de negociació bilateral amb la intenció que Espanya acabi presentant un text per debatre i aconseguir l'aval dels 27 estats membres de la Unió Europea en una futura reunió del Consell d'Afers Generals. D'aquell diàleg bilateral mai més se'n va saber res.

Sánchez ha aprofitat el tancament del curs polític des de la Moncloa per picar l'ullet a Esquerra Republicana i a Junts per Catalunya

El resultat dels nous escàndols de corrupció del PSOE pel que fa al moviment dels socis de coalició és el següent, al marge de Podem: Sumar ha demanat una remodelació del govern espanyol, a la qual Pedro Sánchez ha dit que no; això deixa la formació de Yolanda Díaz exposada a dues úniques decisions, una, fer com si no hagués passat res, que és la més probable, o bé abandonar l'Executiu, com també els demana Pablo Iglesias, cosa que sona a impossible. Per la seva banda, Esquerra Republicana ha parlat per boca d'Oriol Junqueras plantejant la reunió a Sánchez, un guant que el president espanyol ha recollit. La posició del president d'Esquerra és clara: tenir una porta de sortida per si les coses s'acaben complicant encara més per a Sánchez. El PNB li ha demanat que aclareixi com governarà, enmig d'una preocupació creixent pel possible descrèdit entre el seu electorat pel fet de mantenir el suport a l'Executiu espanyol. L'exlehendakari Iñigo Urkullu, alliberat ara de responsabilitats de govern, ha anat un pas més enllà i ha assegurat que la situació que viu l'actual govern de Pedro Sánchez és insostenible i ha advertit que governar no és només una qüestió aritmètica sinó també de principis.

El problema de Junts per Catalunya és un altre: va ser el primer a trencar, però el relat que realment és així no ha reeixit. Discursos diferents en funció de qui parla i manca de credibilitat els han deixat en un incòmode terreny de ningú. Avui estan fora de la majoria del govern i tothom reconeix —Sánchez ho va tornar a dir aquest dilluns— que no hi ha cap diàleg, una insistència que de tant repetir-se acaba sent sospitosa. Tots els moviments a Junts giren al voltant del retorn de Puigdemont i es treballa amb un calendari màxim de finals de febrer. Totes les apostes del partit independentista passen per un retorn del seu líder que els permeti tornar-se a situar amb força al tauler i recuperar una iniciativa política que s'ha anat desdibuixant. En part, perquè han quedat fora del govern de la Generalitat i les principals administracions catalanes, però també perquè la irrupció de l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols ha sacsejat molts fonaments i els ha marcat el pas en diversos moments.