Una de les coses que un aprèn ràpidament quan s'acosta a analitzar el món de la política és una màxima que acaba sent inexorable: la política és caïnita per naturalesa. Hi haurà qui pensi que això és una exageració i que, en general, el que és caïnita és la condició humana. Res no és o s'assembla a la política: un veritable joc de trons, on la batalla és permanent i no hi ha descans a l'hora de mirar d'enfonsar l'adversari. Segurament, entre els actors de l'actual teatre de la política, ningú com Pedro Sánchez encarna aquesta condició de killer, de polític despietat, capaç de teixir acords i aliances amb el principal adversari i de desfer-los amb la rapidesa de la llum quan més li interessa.

En aquest aspecte és molt interessant el que està passant entre Podemos i Yolanda Díaz amb la seva plataforma electoral Sumar. Ja fa temps que Sánchez va deixar de confiar en Podemos i va posar en mans de Díaz —la seva vicepresidenta segona al govern i responsable de Treball i Economia Social— l'esperança d'acabar definitivament amb l'espai de Pablo Iglesias, Irene Montero, Ione Belarra i altres. Una esquerra més amable i més obedient, capaç de moure's amb una certa facilitat pels despatxos empresarials, pels hotels de cinc estrelles i els restaurants de diverses forquilles. Els portaavions mediàtics del govern espanyol han treballat a fons perquè Díaz sigui aquesta figura i no crec que triguem molt a veure-la en alguna revista rosa en l'àmbit espanyol.

Però Sánchez no comptava, segurament, amb la resistència d'Iglesias, disposat fins ara a aguantar l'envit de Sánchez per apartar Podemos del terreny de joc i humiliacions com la d'aquest dijous amb la modificació de la llei del només sí és sí elaborada per la ministra d'Igualtat, Irene Montero, de Podemos, i esmenada ara amb una proposta parlamentària presentada pels socialistes i votada pel Partit Popular. No és estrany que Montero no hagi pogut aguantar les llàgrimes per la reforma del seu projecte estrella, però el més fort, el més insòlit, és el nivell d'humiliació pública al qual Pedro Sánchez ha sotmès el seu soci de govern. En política cal empassar-se molts gripaus, es diu sempre, però aquest és per a Podemos d'una dimensió difícilment digerible sense que tingui conseqüències.

És indubtable que Podemos li ho farà pagar al PSOE i que no vendrà així com així el seu espai polític a Yolanda Díaz perquè aquesta el porti amb safata a Pedro Sánchez. L'enquesta donada a conèixer aquest dijous, més enllà que tot el que toca el CIS de José Félix Tezanos al president espanyol té sempre una capa tòxica que debilita la confiança en l'organisme oficial, revela la cara i la creu de l'Operació Yolanda Díaz: Sumar avança Podemos, bona notícia per a Sánchez; Podemos resisteix a la seva torre l'assalt incruent de la Moncloa, encara que sigui a la baixa, mala notícia per a Sánchez; la divisió dels dos espais perjudica electoralment l'esquerra, molt mala notícia per al PSOE.

L'alquímia electoral, a la qual és tan aficionat Pedro Sánchez, no té en compte de vegades els factors humans i començo a pensar que Podemos no abaixarà fàcilment les veles, ni deixarà el terreny net per a aquesta plataforma denominada Sumar. I el soroll i les baralles no són sempre bons aliats per aconseguir una victòria electoral. Això és a l'abc de la política, encara que massa cops s'oblidi.