La baraca electoral li ha desaparegut a Pedro Sánchez. Els casos de corrupció del PSOE —amb els seus dos números dos processats, un a la presó i l'altre n'acaba de sortir— i del seu entorn familiar, amb la seva dona i el seu germà imputats, han estat massa per al votant extremeny d'esquerres. A més, la frivolitat i tossuderia de posar com a candidat del PSOE a Miguel Ángel Gallardo, processat en el mateix cas del germà del president, ha desmobilitzat l'esquerra, incapaç de dipositar la papereta socialista a l'urna ni amb el nas tapat. La victòria electoral de la candidata del Partit Popular, María Guardiola, és rellevant malgrat que no aconsegueix la majoria absoluta per la pujada de Vox, que supera el 17% dels vots.

La derrota a Extremadura dels socialistes és extremament dolorosa. El PSOE s'ha desplomat fins a assolir un resultat paupèrrim per tractar-se d'una comunitat on l'esquerra sempre hi ha estat important. Sánchez ha plomat els socialistes de tot el que són els seus signes d'identitat: l'honestedat com a divisa política i el partit. El PSOE com a referent de la història recent a Extremadura. Tancat a la Moncloa i sense escoltar cap de les veus crítiques del partit, Pedro Sánchez ha apagat l'interruptor de les demandes de l'organització sense adonar-se que s'ha quedat sense referents amb el passat. Avui els Rodríguez Ibarra o també el recentment traspassat Guillermo Fernández Vara se senten molt distants de les maneres de fer de Ferraz i de la política del PSOE.

Les dretes aconsegueixen una victòria aclaparadora amb un percentatge de vots del 60%, que no deixa de ser un senyal del canvi de mapa polític que s'està produint a Espanya

Sánchez té al davant un camí ple d'obstacles, ja que el cicle electoral a Espanya tan sols acaba de començar. Fa dos anys, el PSOE va guanyar les autonòmiques extremenyes amb el 39,90% dels vots, en una ajustada victòria davant del PP, que va aconseguir el 38,78%. Aquell empat tècnic de fa 30 mesos s'ha resolt la nit d'aquest diumenge amb un 42,9% per als populars i un 25,9% per als socialistes. És molt probable que el president del govern espanyol, com aquell boxejador noquejat, es conformi amb el fet que el resultat i els canvis, si és que n'hi ha, només siguin cosmètics. De fet, el curs polític a Madrid no es reprèn fins al febrer, pot pensar. Mes en el qual, per cert, se celebraran les eleccions aragoneses, la segona estació del viacrucis de Sánchez.

El Partit Popular aconsegueix una victòria aritmètica important i políticament insuficient. La marca Feijóo no suma prou al PP? Guardiola no assoleix la molt difícil majoria absoluta, millora els seus resultats del 2023 i treu al PSOE onze escons i 17 punts. També aconsegueix que els seus diputats (29) sumin més que els de l'esquerra, ja que el PSOE (18) i Unidas por Extremadura (5) sumen 23 parlamentaris. Això té la seva importància, ja que Vox haurà de votar amb l'esquerra per impedir que tirin endavant les propostes del PP. Les dretes sí que aconsegueixen una victòria aclaparadora amb un percentatge de vots del 60%, cosa realment impensable fa poc temps, i menys a Extremadura, i que no deixa de ser un senyal del canvi de mapa polític que s'està produint a Espanya.