A Catalunya, la política es mou en cercle. Els temes apareixen a l'agenda pública, són grapejats pels polítics, la majoria de cops només serveixen per al debat mediàtic que comporta, i, amb el temps, acaben desapareixent, i perden interès per part de l'opinió pública. El problema continua existint, enquistat i impedint que els catalans tinguem, almenys, una part del que per justícia ens correspon. Hi ha dos exemples clamorosos.

El primer és el dèficit fiscal, una situació crònica que comporta l'empobriment de Catalunya i els catalans. De tots, sense excepció, votin el que votin. Els càlculs de la Generalitat apropen aquest dèficit fiscal als 20.000 milions anuals. Són xifres que es poden discutir i establir un sistema de càlcul diferent. El problema és irresoluble quan l'estat es nega a presentar les balances fiscals i el govern espanyol les té amagades i tancades amb cadenat. Des de l'any 2016 que Hisenda no ha enviat informació a la Generalitat perquè estableixi els càlculs d'aquests últims anys. L'any passat, el conseller d'Economia del moment, Jaume Giró, es va atrevir amb una estimació, amb un càlcul referit a l'any 2019, i va concloure que el dèficit fiscal d'aquell any se situava en 20.196 milions d'euros, un import equivalent al 8,5% del PIB català.

El segon cas és el de Rodalies. Per ser més precisos, el traspàs de Rodalies per solucionar el que és un vell contenciós sobre la falta d'inversions i la percepció que si la gestió depengués de la Generalitat el funcionament seria similar al de Ferrocarils. En la seva anterior vida política, Quim Nadal, com a conseller socialista de Política Territorial, amb José Montilla de president, ja va treballar en aquest traspàs, però el govern espanyol es va reservar les vies, els trens i les estacions, i va deixar a la Generalitat els horaris i les freqüències. I els diners, és clar. Va ser tot un joc de trilers, en el qual el més fort va acabar esclafant el més feble.

Ara torna a la càrrega i el president Aragonès crida a articular una aliança de país. Ja sap que la té, com l'han tinguda abans que ell altres presidents. Però Madrid no entén d'aliances de país, sinó de majories polítiques a les Corts, de guanyar o perdre votacions a les Corts i, sobretot, d'investidures de presidents de govern. Això és l'únic que els importa. Si es vol Rodalies, aquí és on s'ha de jugar la partida si es vol guanyar. Les altres coses són només un esquer o un brindis al sol.