Per si algú es pensava que aquesta seria una campanya en què la clau nacional es quedaria a l'armari dels comicis del 12 de maig, la proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, formulant fins i tot quina seria la seva pregunta en un referèndum acordat amb l'Estat ha desbaratat bona part de les anàlisis dels opinadors unionistes, entossudits a apropar les eleccions més al frame d'uns comicis espanyols que al d'unes eleccions catalanes. És possible que la irrupció del president a l'exili Carles Puigdemont en les eleccions hagi capgirat les estratègies dels partits, tant del seu propi partit, Junts per Catalunya, com les d'Esquerra Republicana i del PSC. El fet és que l'avançament electoral d'Aragonès davant de la impossibilitat de tirar endavant els pressupostos de la Generalitat per al 2024, amb el qual també feia, sigui dit de passada, un escac a la candidatura de Puigdemont, sembla que ha tingut dos efectes contraris: a ERC, el de reforçar el seu discurs més independentista, el que menys ha brillat en aquests últims tres anys; i, en el cas de Junts, donar cabuda en el seu perfil a una Catalunya en què la gestió passi a ser una cosa important.

Algú ha dit que sembla que aquest dimarts Puigdemont i Aragonès s'haguessin intercanviat els papers. El primer començava el dia anunciant la incorporació a la seva llista per Barcelona en el número dos de l'empresària nascuda a Olot Anna Navarro i Descals, més coneguda com a Anna Navarro Schlegel (el seu nom de casada), que resideix als Estats Units, i elegida l'any 2020 com la dona més influent del món en l'àmbit de la tecnologia, segons Analytics Insight, una publicació de referència als EUA en intel·ligència artificial, big data i anàlisi. També és considerada un dels perfils més brillants de Silicon Valley. En els últims 30 anys, ha liderat equips de globalització, PLC, enginyeria, producte internacional, contingut tècnic, estratègia corporativa i màrqueting en les principals empreses tecnològiques de Silicon Valley, com ara Cisco Systems, Google, VeriSign, VMware, Xerox i NetApp. Sens dubte, un bon cop d'efecte i una manera de desprendre's de la imatge que, juntament amb l'aposta per la independència, no hi havia cap projecte polític.

Al migdia, contrarestava Aragonès, amb una cita informativa anunciada prèviament, des del Palau de la Generalitat, en la qual aprofitant l'encàrrec que havia fet a l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, a partir de l'informe del comitè d'experts sobre l'acord de claredat, proposava que fent ús de l'article 92 de la Constitució s'acordés amb l'Estat un referèndum d'independència amb la següent pregunta: "Voleu que Catalunya sigui un estat independent?". El fet que aquest pas l'hagi fet en plena campanya electoral rebaixa l'impacte que hauria pogut tenir en un altre moment de la seva presidència, però, dit això, és també obvi que Esquerra no vol deixar en mans de Puigdemont les úniques banderes nacionals i tota la carpeta d'autodeterminació. En aquest sentit, el referèndum acordat és l'única via després de no haver pogut implementar el mandat de l'1 d'octubre de 2017 i que tampoc estigui a l'horitzó a curt termini, ni que hi hagi prou majories parlamentàries per dur-ho a terme.

És obvi que Esquerra no vol deixar en mans de Puigdemont les úniques banderes nacionals i tota la carpeta d'autodeterminació

Com ja vaig dir quan es van convocar les eleccions, aquesta campanya serà la més disputada a Catalunya dels últims anys. Sobretot, perquè tres candidats s'ho juguen gairebé tot. Salvador Illa, Carles Puigdemont i Pere Aragonès sortiran del 12 de maig en unes condicions o en unes altres. Els tres, en principi, només els serveix la victòria. Fins i tot, el candidat d'Esquerra, el més distanciat, ara com ara, del triomf, necessita plantar cara fins al final, ja que només José Montilla, el 2010, ha perdut unes eleccions havent-se presentat com a president a la reelecció. Però Illa no haurà tingut mai tan a prop la victòria després d'acaronar durant tota la legislatura un triomf que ja va aconseguir el 2021, encara que no li servís per ser president. I el cas de Puigdemont, amb l'horitzó inequívoc del seu retorn, no és comparable amb el seu cap de cartell del 2017 i 2021, ja exiliat a Bèlgica. Ara, necessita, com sigui, sortir triomfador no només davant d'ERC sinó també amb el PSC.