Difícilment hi ha hagut en els últims anys un polític a Espanya amb la capacitat de ficar tant la pota, cada vegada que parla, com Mariano Rajoy. Les hemeroteques són plenes de situacions gracioses i còmiques i d'altres políticament més greus en què l'expresident del govern espanyol ha acabat amb un lapsus del qual no n'ha pogut sortir. Però, d'aquestes situacions, entre la sort i el poder, n'ha sortit amb poques esgarrinxades, fins a aquesta setmana, en què el seu nyap sobre els francesos ha traspassat fronteres fins a convertir-se en una polèmica racista en la qual ha acabat opinant tothom i fins i tot l'Agrupació Nacional, el partit de Marine Le Pen, ha titllat les seves paraules, a més de racistes, de vergonyoses, escandaloses i lamentables. No és poca cosa, per a un polític que, si pot, tendeix a callar o a passar desapercebut, i que ha coincidit amb les d'un altre gallec, el seu substitut, Alberto Núñez Feijóo, que comença a especialitzar-se a ficar-se en jardins plens d'espines com les seves últimes declaracions sobre l'absentisme laboral i les baixes mèdiques, arribant a titllar la primera cosa d'un càncer que no podem pagar.
Tot es va iniciar amb la columna que Rajoy publica en el diari El Debate, vinculat a la Asociación Católica de Propagandistas, i que sol escriure després dels partits oficials que juga la selecció espanyola, bé siguin Eurocopa o el Mundial de futbol. L'últim paràgraf del text, sobre què succeirà a l'Espanya-França d'aquest dimarts, diu així: "¿Qué pasará? No resulta fácil dar una respuesta a semejante pregunta. Sin entrar en mayores detalles, no hay que olvidar que Francia ha sido dos veces campeona del mundo y finalista de la última edición. Ha ganado todos los partidos en los que participó en este Mundial y ocupa la primera posición del ranking FIFA. Tiene, además, una plantilla de altísimo nivel. Eso sí, sin franceses. Y están jugando muy bien. Serán un adversario formidable". El PP ha intentat reduir-ne la importància dient que es tractava d'un sarcasme de l'expresident, però tota la premsa francesa recollia irritada la frase: "Francia tiene, además, una plantilla de altísimo nivel. Eso sí, sin franceses". L'Équipe ha parlat d'arravatament racista i Libération del fet que les seves paraules tenien un to "més propi dels deliris d'un borratxo feixista".
Hauria estat bé que Rajoy hagués rectificat, ja que les seves paraules no tenen justificació possible
Hauria estat bé que Rajoy hagués rectificat, ja que les seves paraules no tenen justificació possible. El diari Le Figaro, de línia conservadora, també va censurar el comentari i li ha recordat que la selecció s'ha de jutjar pel talent dels seus jugadors i no pels seus orígens. És preocupant que aquesta obvietat li hagi de ser recordada a qui va ser president del govern espanyol durant gairebé set anys, fins que una moció de censura el va apartar del càrrec el juny de 2018. Això no té res a veure amb un dels seus lapsus més coneguts; a la moció de censura i volent atacar Pablo Iglesias, va construir una frase indesxifrable: "Cuanto peor, mejor para todos; y cuanto peor para todos, mejor. Mejor para mí el suyo… beneficio político." O aquesta altra: "Somos sentimientos y tenemos seres humanos", en la qual, evidentment, el que va voler dir és que som éssers humans i tenim sentiments.
Una última cosa: a les polèmiques se'ls pot donar moltes respostes diferents, però sempre sabent mesurar les paraules. Dir que les paraules de Rajoy no tenen mala intenció, com ha assenyalat el portaveu popular, Borja Sémper, és alimentar la idea que no hi ha cap problema amb el que ha dit. I sí que n'hi ha. El cap de la diplomàcia francesa, Jean-Noël Barrot, té tota la raó quan les condemna i afirma que França no té color de pell i que qualsevol afirmació en sentit contrari és una estupidesa, racisme o una combinació d'ambdues coses. No es pot pretendre que desapareguin del llenguatge quotidià expressions com les emprades per Rajoy, en les declaracions sobre els jugadors negres francesos, i, al mateix temps, restar-hi importància. Després, no ens queixem.