Continua manant Pedro Sánchez al PSOE? Si es llegeixen amb atenció les declaracions i contradeclaracions a l'interior del Partit Socialista, és lògic pensar que el seu lideratge penja d'un fil o, en el millor dels casos, d'uns quants fils. Mai a la història recent, el màxim dirigent dels socialistes espanyols no s'ha vist sotmès a un escrutini públic tan crític de la seva acció política. És cert també que els seus resultats electorals han estat els pitjors del seu partit.
El passat se li apareix a totes les cantonades, negant-li el pa i la sal en tots els moviments. El més llunyà que encarnen González i Guerra, al costat d'aquells mariachis que van ser Ibarra i Corcuera, per citar dos socialistes molt coneguts d'aquella primera etapa. I el més pròxim, que han representat José Luis Rodríguez Zapatero i exministres com Sevilla i Borrell, també. Sánchez, que no es prodiga des del 26-J, ha demostrat una alta capacitat de resiliència. Nervis d'acer en moments de màxima pressió.
Però com que al PSOE no només manen els seus dirigents -o, almenys, així ho pensen aquells que, sense carnet, proven de variar la decisió- en aquests últims dies hem vist caure sobre el soldat Sánchez una crítica desproporcionada procedent del que en altre temps va ser foc amic mediàtic i company de més d'una travessia empresarial. Veure com l'animen a transgredir els seus principis i el critiquen per no regalar els vots al PP forma part de l'antologia del disbarat en què s'ha convertit la política espanyola.
Això sí: tot s'hi val abans que una majoria alternativa a PP i Ciutadans i que compti amb els vots per a la investidura d'Esquerra, PDC i el PNB. Deu ser que l'Estat espanyol només sap ser de dretes quan el que està en joc és triar entre el continuisme o intentar la seva refundació.