Carregant...

L'entrada de Carles Puigdemont en la campanya electoral del 29N ha fet saltar la banca, encara que, en aquests moments, l'únic segur és que el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha recollit ràpidament els beneficis i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha quedat sense crèdit per continuar el joc. I Junts per Catalunya i la seva candidata Míriam Nogueras? Estaven fora de la partida; les enquestes cada vegada eren més alarmants i la decisió de fer un reset i mirar de començar de nou en els menys de deu dies que falten per a la jornada electoral ha estat l'opció escollida. Les seves dues frases més demolidores de l'entrevista a El Mundo són sens dubte "ens hem aprofitat de l'ambició de Sánchez per derrotar Espanya" i "la meva percepció de Pedro Sánchez, que per a mi és una persona amoral i amb una ambició desmesurada, era fins on podíem empènyer-lo, fins on el podíem portar perquè nosaltres poguéssim treure'n profit".

Estem davant la venjança de Puigdemont contra Sánchez? És també una manera de veure-ho i el corol·lari final a allò que va denunciar l'octubre de l'any passat quan va recriminar els incompliments de Sánchez, li va retirar el suport parlamentari i el va acabar abocant a la convocatòria electoral. Llavors va dir que el PSOE havia menyspreat reiteradament els seus advertiments, que només es movia pel tacticisme del poder, que no hi havia prou confiança i que la desconfiança mútua era evident. Ara ha anat molt més enllà en les seves crítiques i ha posat el tauler de cap per avall. S'ha colat en el debat en televisió entre Sánchez i Feijóo com l'elefant a l'habitació, mentre els dos candidats es disputen la presidència del govern espanyol i un tercer, que no aspira a ocupar la Moncloa, condiciona enormement el seu enfrontament. Puigdemont no és al plató, però la seva entrevista l'acaba convertint en el gran absent present del debat. Feijóo té motius per invocar-lo; Sánchez, per intentar evitar-lo. I Puigdemont ha aconseguit imposar la seva presència sense necessitat de seure davant les càmeres.

Carles Puigdemont ha esperat el moment de màxima exposició de Pedro Sánchez per passar-li comptes. L'home que li va obrir les portes de la Moncloa ha decidit ara intentar tancar-li-les

És una jugada de risc? Qui digui el contrari no té ni idea i desconeix els vectors de fons d'aquest espai polític. Carles Puigdemont ha esperat el moment de màxima exposició de Pedro Sánchez per passar-li comptes. L'home que li va obrir les portes de la Moncloa ha decidit ara intentar tancar-li-les. I ho ha fet amb unes poques frases que s'acabaran convertint en algunes de les més importants de la campanya electoral. Alguna altra dada complementària que explica que sigui un encert o un error: el moviment estava perfectament mesurat; l'entrevista es va gravar fa dues setmanes per publicar-se després que el Tribunal Suprem aprovés l'amnistia de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Aquest tràmit de la Sala Penal, amb Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral entre els magistrats que van participar en el judici del procés, s'ha anat demorant incomprensiblement i, encara que la darrera informació és que serà, potser, aquest divendres, dimecres es va optar per no demorar més la publicació de l'entrevista si es volia que fos el reset que es buscava de la campanya.

Una darrera reflexió: Puigdemont i Junts han estat, com mai, en la conversa de la campanya electoral aquest dijous; això és indiscutible. I això s'allargarà diversos dies per l'impacte que han tingut les seves paraules. També voldria recordar que un polític aguerrit en mil batalles com el president Josep Tarradellas va encunyar com una de les seves frases més recurrents aquella que parlin de tu, encara que sigui malament, però que parlin. Una frase que es podria relacionar amb aquella màxima d'Oscar Wilde: que només hi ha una cosa pitjor que parlin de tu, que no parlin de tu. Aquest fil conductor és tan suggeridor com perillós, ja que no és notorietat el que necessita Junts, sinó una centralitat en el debat que no havia aconseguit. Dit d'una altra manera, aconseguir que ningú pugui fer campanya sense parlar de Puigdemont. Amb els daus ja tirats i sense marxa enrere, només el diumenge 29 a la nit se sabrà el nivell d'encert de la jugada.