Hores abans que Espanya quedés a les fosques i es produís la gran apagada, de la qual encara no tenim un responsable inequívoc, tot i que cada cop més els focus es van dipositant en Red Eléctrica, la jutgessa de Badajoz que investigava el germà de Pedro Sánchez en decidia el processament per prevaricació i tràfic d'influències. La jutgessa d'instrucció número 3 de Badajoz, Beatriz Biedma, el deixava a un pas d'asseure's al banc dels acusats i, juntament amb David Sánchez, la magistrada proposava jutjar onze persones, entre les quals el president de la Diputació de Badajoz, el socialista Miguel Ángel Gallardo, i Luis Carrero, l'exassessor de la Moncloa que treballava amb Sánchez a l'esmentada diputació. Per a tots, la causa del processament és la mateixa, pels presumptes delictes de prevaricació administrativa i tràfic d'influències. A la interlocutòria emesa, Beatriz Biedma considera que hi ha indicis que Sánchez hauria fet servir la seva influència a la Diputació de Badajoz per obtenir un benefici propi i també per beneficiar Carrero, amic seu des de fa anys i a qui anomenava col·loquialment "germanet".

La gran apagada que va deixar Espanya a les fosques pràcticament tot dilluns i l'avaluació de les responsabilitats de tota mena que encara s'estan investigant, va mitigar, sens dubte, l'impacte de la notícia de David Sánchez, que ben segur hauria obert diaris l'endemà. En primer lloc, perquè des del cas de Juan Guerra, el germà d'Alfonso Guerra, a final dels anys 80, no estava a l'ull de l'huracà el germà d'un màxim responsable del govern espanyol i, en aquest cas, un esglaó més que amb Guerra. El germà de l'exvicepresident va ser acusat i jutjat pels delictes de prevaricació, malversació de fons públics, suborn, frau fiscal i usurpació de funcions. De totes aquestes causes, va ser absolt a set judicis, llevat del frau fiscal. Però aquesta circumstància va fer que la carrera política d'Alfonso Guerra se n'anés en orris, ja que va dimitir del càrrec el gener del 1991. El processament de David Sánchez arriba després que el jutge Juan Carlos Peinado hagi imputat Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, pels delictes de corrupció, tràfic d'influències, apropiació indeguda i intrusisme professional.

La situació de Sánchez, amb el germà i la dona involucrats en processos judicials, ja no és només excepcional als annals de la política espanyola, sinó que no he sabut trobar un governant en actiu en idèntiques circumstàncies

En el cas d'una cònjuge de l'estadant de la Moncloa imputada per diversos delictes —en total, quatre— no hi ha cap precedent judicial. Si hi afegim el processament d'un germà per prevaricació i tràfic d'influències, la situació ja no només és excepcional als annals de la política espanyola, sinó que no he sabut trobar un cas d'un governant en actiu en idèntiques circumstàncies. Tot i que el germà del president espanyol ha declarat que recorrerà el seu processament i, arribat el cas, la seva dona farà el mateix, no n'hi ha prou que des de l'entorn de Pedro Sánchez s'iniciï una caça de bruixes contra la justícia com a manera per protegir-se i no haver d'afrontar responsabilitats. No és, ni de bon tros, una situació edificant per a la política en general, ja que, al marge d'aquestes situacions judicials, hi ha les que afecten pròpiament l'organització política a la qual pertany Sánchez, el PSOE, involucrat en diversos processos judicials, que han arribat fins ara fins al ministre de Transports i número dos del PSOE no fa pas gaire, José Luis Ábalos.

Fins avui, aquesta situació judicial no ha amplificat la debilitat política de Sánchez. Continuen clamant-hi en contra els populars i Vox, que en reclamen una vegada i una altra la dimissió, però aquest grup de crítics no ha anat a més pel tema judicial. És evident que la partida de l'aliat més díscol, Junts per Catalunya, es juga a altres terrenys de joc, com són l'amnistia, la immigració, el català o l'opa del BBVA sobre el Sabadell. Afers, tots aquests, en què el vas és mig ple o mig buit segons com es miri, però mai ple a vessar. En algun cas, fins i tot, amb aquest incomprensible vot del representant de Junts, Pere Soler, a la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), que ha aixecat un enorme disgust en sectors de la formació —no és difícil trobar dirigents que, en privat, han assenyalat que Soler hauria de dimitir— i en una part àmplia de l'empresariat català. Dit això, respecte a l'opa del BBVA sobre el Sabadell, continuo pensant que, com que és una qüestió política, el govern espanyol en farà impossible la fusió.