Si es fes un rànquing de formacions polítiques espanyoles que sempre, per sistema, estan en contra de qualsevol iniciativa política que beneficiï Catalunya, el Partit Popular n'estaria clarament al capdavant. I, a més, sense necessitar per a això barons d'altres llocs d'Espanya, ja que el PPC es basta i se sobra amb el que té per semblar que són forans a la seva pròpia terra. No necessiten polítics imposats per defensar veritables estupideses pel simple fet d'agradar al que en el llenguatge popular es diu Gènova, que és com es coneix la seu central dels populars madrilenys.

L'última estupidesa sentida procedeix de la líder dels populars a Brussel·les, Dolors Montserrat, recentment ascendida a secretària general del PP europeu i que també és vicepresidenta dels conservadors a l'Europarlament. Diu Montserrat que la condonació del deute del FLA és una amnistia comptable al separatisme i un xantatge al govern de Sánchez. Poc o res no ha de saber del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) Dolors Montserrat, ja que dels 83.252 milions d'euros que es destinaran a rebaixar el deute de les autonomies amb l'Estat, tan sols 17.104 milions seran per a la Generalitat de Catalunya.

Poc o res no ha de saber del FLA Dolors Montserrat, ja que dels 83.252 milions d'euros que es destinaran a rebaixar el deute de les autonomies amb l'Estat, tan sols 17.104 milions seran per a la Generalitat de Catalunya

Curiosa amnistia comptable al separatisme quan la xifra més gran condonada correspondrà a Andalusia amb 18.791 milions, que presideix el popular Juanma Moreno. I la segueix la valenciana amb 11.210 milions i així totes les autonomies que no tenen concert fiscal, o sigui quinze d'elles se n'aprofitaran i en queden fora País Basc i Navarra. El que no explica Dolors Montserrat i sempre tendeix a ocultar-se és que el FLA, creat el juliol de 2012 pel govern de Rajoy i el seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro —sí, el mateix que apareix involucrat en un cas de corrupció política per afavorir empreses a canvi de pagaments directes a un despatx fundat per ell mateix— ha estat una arma política.

D'una banda, no es reforma el sistema de finançament, que ofega l'autonomia catalana; a això segueix la necessitat de més recursos per atendre serveis bàsics que, en plena crisi econòmica i amb un increment de població constant des de 2012 de 700.000 persones, supera els vuit milions des de 2023. La resposta de Rajoy va ser que les autonomies demanessin crèdit a l'Estat —el FLA— i a partir d'aquí hi havia el control polític i l'econòmic. Res no es podia fer sense l'aval del ministeri d'Hisenda. O sigui, espoli fiscal amb una mà i FLA amb l'altra. Què podia sortir malament a l'Estat espanyol?

Aquest FLA encara dura i de fet el govern de Sánchez ara complirà un compromís amb Esquerra de la seva investidura del 2023 i, malgrat la rebaixa, Catalunya continuarà devent al FLA més de 70.000 milions d'euros. Com que les dades de dèficit fiscal per a 2025 no estan disponibles i les últimes de les quals es disposa són les del 2021, que el van xifrar en 22.000 milions, els comptes de com estarien les arques de la Generalitat si s'hagués solucionat aquesta asfíxia econòmica són ben fàcils de fer. Una altra cosa és que aquest debat no estigui ara a sobre de la taula i no interessi que hi estigui ni al govern espanyol ni al català.

Per això és més fàcil parlar d'amnistia comptable que posar-se amb experts i calculadores a solucionar un problema endèmic a Catalunya i que acaba sent decisiu a l'hora d'aplicar determinades polítiques.