La decisió de Junts per Catalunya de no substituir Laura Borràs en la presidència del Parlament, una vegada la Mesa de la Cambra ha decidit apartar-la del càrrec després de l'obertura de judici oral, manca de lògica política. Com costa entendre quina és l'estratègia de Junts en demanar a la Mesa que reconsideri la suspensió de Borràs el primer dia que comença el període hàbil després de dues setmanes de vacances. En política, el càrrec que un no ocupa l'ocupa un altre. Mai no queda buit. I així, a la presentació del Parlament als actes d'homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A serà present en representació de la institució, la segona de Catalunya, Assumpta Escarp, vicepresidenta segona de la Cambra legislativa i diputada del PSC.

Tenia la impressió que el període estiuenc serviria per refredar aquesta qüestió i trobar una solució perquè a Junts no li tornés a passar com en el cas de Quim Torra, que va haver de deixar la presidència de la Generalitat per l'absurd cas de col·locar una pancarta al balcó de la plaça de Sant Jaume en defensa dels presos polítics. La decisió del TSJC va ser extemporània i la inhabilitació del Suprem, una ingerència política. Però el resultat va ser el que va ser i això i molts altres errors van fer que Junts passés de la segona posició a les eleccions de 2017 —però el primer lloc entre les formacions independentistes— a la tercera el febrer de 2021 —i el segon partit independentista, després d'ERC—.

Res no va aprendre Junts d'aquell episodi anterior que ara, en un cas en què hi ha una greu acusació de corrupció pel mig contra Laura Borràs, l'estratègia intenta ser la mateixa: deixar buida la cadira, esperant un suport ciutadà massiu que no es produirà. Ja es va veure en la convocatòria ciutadana que es va celebrar al Parlament, o en el silenci dels consellers de la Generalitat o de la majoria del grup parlamentari o de l'executiva. Només cal fer un volt pel territori per veure la desconnexió de l'electorat independentista amb els partits que el representen i, en el cas dels quadres de Junts, l'enorme preocupació per estabilitzar el partit amb les eleccions municipals a la cantonada. La candidatura de Xavier Trias a l'alcaldia de Barcelona, molt assentada a començaments d'agost, només pot entrar en crisi si el soroll permanent no desapareix de l'organització.

Un últim tema: l'advocat Gonzalo Boye, que ha liderat juntament amb altres lletrats internacionals una estratègia intel·ligent a Europa de defensa dels independentistes, ha aconseguit posar en un compromís l'Estat espanyol. Comparar aquella situació del president i dels consellers a l'exili amb el cas de Borràs és gairebé un salt al buit. Molt em temo que no donarà el mateix resultat, ja que una causa —aquella amb Boye— i una altra —aquesta sense Boye— no s'assemblen en res.