Acaba de començar a caminar Sumar, la nova formació política a l'esquerra del PSOE, que pretén recollir tot el capital polític que al seu dia va tenir Podemos arran dels moviments ciutadans que es van concentrar el 15-M i que avui, onze anys després, s'han anat desanimant o diluint. Aquell moviment va donar pas a una generació d'activistes i polítics que va remoure el tauler polític espanyol i, per un temps, va semblar que l'històric bipartidisme que ha caracteritzat la vida pública espanyola, amb PP i PSOE com a únics actors, es transformava primer en una cosa a tres amb Podemos i després a quatre amb Ciutadans.

Aquell escenari va ser un miratge i es va evaporar amb la mateixa velocitat amb què va arribar. Ciutadans va explotar perquè mancava de programa i arrels profundes al territori, amb l'excepció d'una mínima estructura a Catalunya. També, perquè va deixar de ser útil per a l'establishment que l'havia alimentat per desestabilitzar Catalunya i que amb la irrupció de Vox va constatar que tres forces polítiques de dretes eren massa. Avui Ciutadans està tocat i enfonsat i qualsevol intent de refundació està condemnat al fracàs, per més que canviï el nom i el color del logotip. El seu temps ha passat.

No és exactament el mateix cas de Podemos, que conserva una forta estructura territorial i una presència institucional important: des de 2018, aquest espai polític té per primera vegada ministres en el govern espanyol i, per tant, un altaveu per poder propagar les seves posicions polítiques. També alcaldies importants, com la de Barcelona amb Ada Colau i en Comú Podem. En total, Unidas Podemos disposa de 33 diputats en el Congrés, 6 diputats al Parlament Europeu, 64 diputats en parlaments autonòmics, 76 alcaldes i més d'un miler de regidors.

Consumit tot aquest moviment i condemnat a una situació electoral pràcticament plana, l'esquerra fa una cosa que ja li ha funcionat altres vegades i es reinventa sota les sigles de Sumar, situant-se al capdavant Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol, una política alimentada de molt autobombo mediàtic i que sol fugir de la confrontació. La seva presentació a l'Escorxador de Madrid, divendres, ha estat el tret de sortida i l'última oportunitat que té Pedro Sánchez per continuar a la Moncloa. Curiosament, el líder socialista necessita a la seva esquerra una formació política forta per equilibrar la suma entre PP i Vox. Veurem, per tant, si serà suficient l'oxigen dels mitjans socialistes per mobilitzar els sectors d'esquerres més desmobilitzats.

Tot això amb la crisi econòmica tocant a la porta i amb un ombrívol panorama d'alta inflació, tipus d'interessos creixent, increment dels preus energètics i falta de matèries primeres. Sri Lanka, al sud de l'Índia, és molt lluny, però la dimissió del president anunciada aquest dissabte després de mesos de protestes té a veure amb la crisi econòmica, talls d'electricitat, cues per proveir-se de combustible i falta d'aliments. No cal anar tan lluny per veure les protestes que ja s'estan produint a Europa, amb un focus molt important a Itàlia, però també als Països Baixos, Polònia, França o Estònia, per esmentar quatre Estats. Les sancions a Rússia comencen a tenir conseqüències reals a Europa.