La primera lliçó de totes les crisis que causen una enorme preocupació a la ciutadania —siguin sanitàries, com amb la covid el 2020 o ara amb la pesta porcina africana (PPA), que després de més de tres dècades ha ressorgit amb força a Collserola i que l'experiència ensenya que en altres ocasions ha estat devastadora per al sector ramader— és la prudència. Màxima prudència amb el que es diu. Una informació transparent, explicada per experts preferentment, i que no vagi més enllà del que sigui una certesa científica. Estarem tots d'acord que no cal donar peu als rumors, però tampoc descartar possibilitats si poden acabar sent certes.

És veritat que és una malaltia que no afecta l'ésser humà, però ja estem veient les conseqüències econòmiques i laborals que la pesta porcina té. I no sabem encara si som al principi o, per contra, el focus infecciós està controlat i no hem de témer l'expansió fora de la primera corona de 12 municipis —fins avui, tots els senglars infectats que han donat positiu es troben en aquesta àrea— i de la segona corona que ha instat la Unió Europea i que afecta 91 municipis i vuit comarques de Catalunya. Les granges d'aquestes vuit comarques ja tenen la primera afectació, ja que no podran exportar carn de porc, almenys, fins al 28 de febrer del 2026. Es comencen a conèixer expedients de regulació d'ocupació i caigudes en les vendes de productes alimentaris relacionats amb el porc. I això augmentarà.

Aquest divendres hem sabut que el Ministeri d'Agricultura investigava si l'origen del brot de la pesta porcina era una fuga d'un laboratori

Que no s'enganyi l'Administració: la credibilitat de la política no es troba en els seus millors moments i, per si de cas, canvia, encara que sigui provisionalment, alguns dels seus hàbits alimentaris. Aquest divendres hem sabut que el Ministeri d'Agricultura investigava si l'origen del brot de la pesta porcina era una fuga d'un laboratori, ja que un informe conclou que és molt similar a la soca d'un virus que es va detectar a Geòrgia el 2007. Una hipòtesi molt diferent de la de l'entrepà contaminat, que, fins avui, havia donat per vàlida i com a molt probable la Generalitat. Amb la nova informació del Ministeri, el Departament d'Agricultura ha obert un expedient informatiu i ha avisat els Mossos perquè investiguin aquesta nova hipòtesi.

Ha fet bé el conseller Òscar Ordeig de fer un pas enrere i assegurar que el Govern ni descarta ni afirma res, ja que, com ell mateix reconeix, falta molta informació i cal aclarir molts dubtes. Aquest era, sens dubte, un bon camí des del principi. Entre altres coses perquè l'Administració autonòmica ha arribat tard en la lluita contra la pesta porcina africana i estava advertida dels riscos de l'expansió dels porcs senglars —es calcula que a Catalunya n'hi ha més de 200.000 exemplars— pel sector des de fa anys i pel mateix Ministeri des del 2024. La investigació informativa dels Mossos es dirigirà, en principi, sobre el laboratori IRTA-CReSA, un centre d'excel·lència i prestigi internacional adscrit a la Conselleria d'Agricultura i Ramaderia, situat al campus de Bellaterra de la UAB, que realitza la investigació en sanitat animal que se centra a millorar la salut pública i animal mitjançant investigació científica en malalties.

Tot plegat, quan s'han trobat dos porcs senglars més morts i, en aquest cas, just al límit del primer perímetre de 12 municipis. Una situació que preocupa la Generalitat, que ja avalua la possibilitat d'establir una tercera àrea de seguretat per damunt dels 91 municipis de la segona corona que existeix actualment i que comprèn 20 quilòmetres. Mentrestant, a veure si aquest cap de setmana hi ha la màxima conscienciació ciutadana i s'evita la circulació de persones per les àrees afectades i que ha estat prohibida.