Un total de 279 municipis de Catalunya començaran a notar aquest cap de setmana diferents restriccions d'aigua per la sequera, després d'una primavera poc plujosa i un estiu —a més dels mesos de maig i juny— amb temperatures excepcionalment altes, que han provocat més de 570 morts per la calor, cinc vegades més que en anys anteriors, amb un pic de morts entre el 15 i el 18 d'agost de 94 defuncions. L'Agència Catalana de l'Aigua ha ampliat en 129 més els municipis en alerta i ha sembrat una mica més el mapa de Catalunya de poblacions amb problemes hídrics remarcables.

És cert que aquests últims dies ha plogut a la tarda a moltes zones de Catalunya. Però aquesta situació no ha revertit la tendència que hi havia a les conques hidrogràfiques ni ha millorat substancialment el paisatge de camps cremats que hem pogut veure en diferents comarques del país, en una mirada a primera vista de zones en les quals les fonts s'han assecat, ha desaparegut l'aigua de les séquies i els rius, i els embassaments es troben en una capacitat realment preocupant.

Al voltant de 700.000 persones s'hi veuran afectades d'una manera o d'una altra. Algunes, potser no directament a l'habitatge, però si, en canvi, en l'ús de l'aigua per a reg agrícola, ramader, industrial o per a ús recreatiu. La Catalunya que sempre cau en l'oblit serà la més perjudicada perquè és la menys poblada i la que acostuma a sortir menys en televisió. En això sí que hi ha, certament, catalans de primera i de segona. Els que viuen a la capital o a les grans urbs i els que només són receptors d'aquestes grans masses de milers de ciutadans en caps de setmana o en períodes vacacionals.

La sequera i el foc han estat les dues cares de la mateixa moneda d'aquest estiu. Per cert, algú haurà d'explicar més bé —i millor en seu parlamentària—, una cosa que sorprenentment encara ningú no ha sol·licitat: què ha passat amb la votació favorable al Congrés dels Diputats per part d'Esquerra del decret que centralitza la gestió d'incendis en perjudici del Meteocat i en benefici de l'Agència Estatal de Meteorologia. Meteoròlegs com el televisiu Francesc Mauri o col·lectius com Bombers per la República han posat el crit al cel sense que encara ningú els hagi donat una explicació.

Que una competència que es va aconseguir arrencar el 2002 se n'hagi anat pel desguàs és a més de sorprenent, preocupant.