Hi havia una certa curiositat intel·lectual al Cercle d'Economia per escoltar Pablo Iglesias, entre altres coses, perquè els assistents a les jornades que se celebren a Sitges a tot estirar han vist el líder de Podemos per televisió. Iglesias, acostumat als platós televisius, va fer dues concessions mínimes: una estètica, ja que no és habitual veure'l amb corbata, i una altra de discursiva, en comparèixer amb un programa nítidament comunista encara que amb retòrica. Els assistents educadament el van aplaudir i en privat van ser benèvols amb la seva intervenció. No el votaran però tampoc no van sortir-ne espantats. I això que a rebuf de les enquestes, quan ja falta menys d'un mes per a la cita amb les urnes, Iglesias va plantejar els comicis com una lluita amb dos únics contendents pel primer lloc, Mariano Rajoy i ell.

En aquest esquema el PSOE juga el paper de comparsa i també de partit frontissa que haurà de decidir, arribat el moment, si la presidència la té el Partit Popular o Podemos. Un govern de gran coalició o un altre d'esquerres. La mateixa música que hem escoltat des de desembre i que ha bloquejat fins ara qualsevol combinació de govern. Amb totes les enquestes donant per garantit el sorpasso de la formació morada als socialistes, el trajecte fins al 26 de juny se li farà molt llarg a Pedro Sánchez si no inverteix la tendència actual. Iglesias va aprofitar hàbilment aquesta circumstància a Sitges. Es va agafar al referèndum d'autodeterminació de Catalunya, va assegurar que s'acabaria fent un dia o un altre i va recórrer a la demagògia en assegurar que als ajuntaments on governen s'atreuen inversions. Almenys la mateixa que fan servir els seus adversaris quan diuen que les ciutats s'han paralitzat per la inexperiència dels nous equips i li retreuen la capacitat portentosa que tenen per fer-se invisibles davant dels problemes.

El menú de la jornada va tenir dos convidats més: el president Puigdemont i l'alcaldessa Colau. També, en els dos casos, primera visita. El president, que tenia la difícil papereta de substituir Artur Mas en un terreny, més enllà de les diferències, favorable per a l'expresident, va deixar una empremta de polític fresc i a tenir en compte. L'alcaldessa va tancar la jornada, va estar a la defensiva, i segurament tenia més la mirada posada en els successos de Gràcia.

Les últimes jornades sota la presidència d'Anton Costas a l'entitat mantenen un perfil de fòrum més polític que no pas empresarial, una cosa que es troba a faltar però que segurament és inevitable si es vol quedar bé amb totes les formacions. I fer un forat a tothom acaba donant aquest resultat: un fòrum més.