La polèmica contractació de Guinadell Orriols, la filla gran de la batllessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, com a agent interina de la Policia Local ha desencadenat una confrontació política important i un debat ètic-moral sobre quins són els límits en una situació com aquesta. Posem-nos en antecedents: la jove, de 19 anys, va prendre possessió de la seva plaça el 17 de juliol passat, després de superar un procediment de selecció convocat per la via d'urgència per cobrir la manca d'efectius del cos. La batllessa insisteix que es va mantenir al marge del procediment, però set dies després de tancar-se el termini de presentació de sol·licituds, el 30 de juny, va ser ella mateixa qui va resoldre diversos aspectes clau del procés. Segons el decret, Sílvia Orriols —de qui el mateix document recorda que "ostenta el comandament superior de la Policia Local"— va nomenar els membres del tribunal qualificador, format per una sergent i dos caporals del cos, i també va fixar les proves d'accés, els criteris de valoració i el calendari del procés.
Hi ha un cas obvi de conflicte d'interessos i, sens dubte, que Orriols sabia que aquest tema acabaria generant una polèmica, encara que, a hores d'ara, ningú sap si això electoralment la beneficia o no, ja que la seva defensa que és atacada per tots perquè les enquestes li van a favor pot ser assumida acríticament pels seus partidaris. No hi ha aparença de neutralitat i la pulcritud s'ha de donar sempre. La famosa frase popular atribuïda a Juli Cèsar en relació amb la seva esposa Pompeia li escau a la perfecció: la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ha de semblar-ho. O cosa que és el mateix, les persones amb autoritat o visibilitat pública important han d'evitar no només els mals actes, sinó també qualsevol situació dubtosa o sospitosa. Cal estar molt cec o molt per sobre del rasant del comú dels mortals per no adonar-se'n. La batllessa rebutja qualsevol sospita de tracte de favor i assegura que la seva filla va obtenir la millor puntuació en totes les proves del procés simplificat, amb més de dos punts d'avantatge sobre el segon classificat, després de l'entrevista personal amb tres responsables de la Policia Local, el sergent abans esmentat i els dos caporals.
S'ha d'acostumar que els seus fets siguin jutjats amb el mateix sedàs que els familiars d'altres polítics. No més, però tampoc menys
Orriols, acostumada a victimitzar-se davant les acusacions, ha fet unes quantes declaracions aquestes últimes hores explicant-se i defensant-se. Té tot el dret a fer-ho, ningú no ho discuteix. Però també s'ha d'acostumar que els seus fets siguin jutjats amb el mateix sedàs que els familiars d'altres polítics. No més, però tampoc menys. I en els darrers temps hem vist casos més importants que el seu que han ocupat pàgines i portades repetidament en mitjans de comunicació. El fet que les seves expectatives electorals siguin molt importants no l'eximeix del judici de l'opinió pública, i a la vida no tot és una conspiració. També hi ha errors i aquest n'és un. Resumint: refugiar-se en què és atacada perquè a les enquestes sembla no tenir sostre és infantil i també una defensa massa pobra. Ningú fins ara l'ha acusat formalment de res il·legal, ni la Fiscalia Anticorrupció ha actuat d'ofici, ni cap partit polític ha posat una denúncia al jutjat.
Encara que no s'hagi acreditat fins ara cap il·legalitat, el cas planteja —ho vulgui o no la batllessa de Ripoll— un debat sobre l'ètica pública i la conveniència d'evitar situacions que puguin generar dubtes sobre la imparcialitat de l'administració. Des del punt de vista ètic, el fet que la filla d'una alcaldessa sigui contractada pel mateix ajuntament que ella dirigeix planteja una qüestió d'aparença d'imparcialitat. Malgrat que el procés hagi estat correcte, que ara s'haurà d'analitzar molt més a fons, és comprensible que sorgeixin preguntes sobre si s'hauria d'haver evitat aquesta situació. Aquesta és precisament la mena de casos per als quals hi ha els codis de bon govern. Molts insisteixen que els responsables públics han d'evitar no només els conflictes d'interessos reals, sinó també les situacions que puguin generar una percepció de conflicte. I si això no es té clar en un ajuntament, què pot arribar a passar amb una administració com la Generalitat?