Com que de la declarada guerra oberta entre Israel i Palestina tindrem moltes ocasions de parlar-ne, ja que tothom coincideix que serà llarga, cruenta i devastadora, i, d'altra banda, les informacions més rellevants poden ser seguides al minut perfectament en aquest diari, en aquest article diari m'agradaria posar avui l'accent en les diferents mirades que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Europa. Ho hem vist des del mateix dissabte en les diferents declaracions i posicionaments que s'han anat produint, tant en declaracions públiques com en l'ús dels comptes de què disposen els polítics a les diferents xarxes socials o també al carrer, que no és una expressió fidedigna en gaires ocasions, però que mai no se li ha de restar importància.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va ser de les primeres mandatàries a reaccionar i va qualificar les accions de Hamàs de terrorisme en la seva forma més menyspreable. Les seus del Parlament Europeu i de la Comissió Europea a Brussel·les van penjar durant el cap de setmana la bandera d'Israel com a mostra de suport al país. La CE ho va fer en un dels pals que hi ha davant de la seva seu i durant la nit i matinada també va projectar una imatge amb una gran bandera israeliana a la façana de l'edifici de la Comissió al Berlaymont. Per la seva part, la presidenta de l'Europarlament, Roberta Metsola, va difondre en el seu compte de X una fotografia amb la bandera d'Israel, onejant al costat d'altres banderes de la UE als pals d'un dels edificis que ocupa el Parlament Europeu. Més lluny, van fer el mateix a l'Empire State de Manhattan o en diferents ciutats dels Estats Units, la icona de Buenos Aires, al Senat del Brasil o a l'òpera de Sidney, utilitzada per a l'ocasió per les autoritats com a edifici emblemàtic.
S'han pogut veure fotos igualment de la bandera d'Israel onejant juntament amb la de França a París. També il·luminant amb l'estrella de David en color blau sobre fons blanc edificis tan emblemàtics com la torre Eiffel; davant el 10 de Downing Street, seu del primer ministre britànic; a Roma, davant el Parlament italià, o a la Porta de Brandenburg, a Berlín, o a Viena, a la cancelleria austríaca. Són alguns exemples de països europeus del nostre entorn que, si més no, ens haurien de fer reflexionar. Tots els països europeus i Brussel·les han qualificat Hamàs de terrorista i prioritàriament s'han expressat defensant el dret d'Israel a l'autodefensa.
A Espanya, la resposta pública de Pedro Sánchez va ser molt més difusa, encara que va escriure en el seu compte de X que es tractava d'un atac terrorista contra Israel que condemnava i exigia el cessament immediat de la violència contra la població civil. No s'ha il·luminat, ni s'ha penjat la bandera israeliana en cap centre governamental, cosa que sí que ha fet, per exemple, la Comunitat de Madrid, que ha il·luminat la façana de la Reial Casa de Correus, seu de la presidència autonòmica i on hi ha el despatx d'Isabel Díaz Ayuso, o l'ajuntament de la capital espanyola, que ha il·luminat amb els colors de la bandera israeliana la font i el Palau de Cibeles.
I arribem en aquest periple a Catalunya i Barcelona. L'alcalde de la capital, Jaume Collboni, ha publicat un tuit expressant la seva consternació pels tràgics esdeveniments que arriben des d'Israel i una ferma condemna als atacs contra Israel i la seva població civil. L'ambaixadora d'Israel ha expressat a Collboni la seva gratitud també a les xarxes socials. A cap edifici oficial dependent de l'Ajuntament de Barcelona no consta que s'hagi hissat la bandera d'Israel ni tampoc que s'hagi il·luminat amb els seus colors. Tampoc no s'ha anunciat que estigui prevista cap iniciativa en aquest sentit.
Més discreta encara ha estat la posició del president de la Generalitat, Pere Aragonès: cap tuit sobre el tema —sí que n'hi ha diversos sobre la manifestació de la dreta a Barcelona diumenge, la seva participació en un acte de Comissions Obreres, un acte d'homenatge al defensor de la República Miquel Rovira o una exposició al Palau Robert sobre Joan Fuster i Josep Pla—, cap declaració oficial des del Palau de la Generalitat i, això sí, unes paraules a Masquefa diumenge en les quals en nom del Govern condemnava l'atac de Hamàs contra la població civil israeliana i lamentava profundament l'escalada de violència que s'estava produint i la situació de guerra que s'estava estenent. En política els gestos tenen la seva importància i crec que molts catalans hauríem preferit semblar-nos a París, Londres, Brussel·les, Roma o Berlín.