La gent de ciutat —molt més la de la capital del país— sol mirar els pagesos com una cosa gairebé folklòrica. Els agrada anar a les granges de visita amb la mainada a veure animals, comprar productes quilòmetre zero i fer-se fotos amb el mòbil per passar a les seves amistats per WhatsApp o per qualsevol altra xarxa social. Però els pagesos que, si més no, han aconseguit una cosa tan elemental com tornar a la històrica Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació —i eliminant aquella estupidesa tan grandiloqüent de Conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural— continuen sent l'aneguet lleig de la nostra societat urbanita, que s'omple la boca a l'hora de parlar de productes ecològics i de proximitat i compra, al mateix temps, cireres de Sud-àfrica als mercats municipals de la capital aquests dies.

Doncs bé, ara que ha fet dos anys de la massiva protesta en què van mobilitzar al voltant de 2.000 tractors a la capital catalana, una imatge reivindicativa, és clar, però sobretot un crit d'alarma d'un sector que, si no hi posem remei, acabarà en extinció, han volgut tornar al centre de Barcelona. Han sortit del Bages, el Berguedà, Osona, Girona, Tarragona, les Terres de l'Ebre i alguns punts de l'àrea metropolitana de Barcelona, com Molins de Rei o Granollers, amb els seus tractors i la seva problemàtica, és clar. Faran nit davant del Departament d'Agricultura i volen acostar les seves reivindicacions a la ciutadania. Pagesos i ramaders de tot Catalunya busquen un impossible: més sensibilització ciutadana davant la seva problemàtica, amb especial èmfasi en la seva oposició a l'acord comercial entre la UE i el Mercosur (Brasil, Argentina, Bolívia, Paraguai i Uruguai). 

L'abandonament de les terres agrícoles a Catalunya, lligat a l'envelliment dels pagesos i la manca de relleu generacional, està accelerant la desertització i degradació ambiental de diverses zones rurals

És l'antesala del que serà, sense cap mena de dubte, un drama econòmic i social per als agricultors i ramaders, ja que és una amenaça directa a la seva supervivència, perquè fomenta la competència deslleial en imposar normes estrictes als productors europeus mentre que es facilita l'entrada de productes més barats i, per tant, la competència deslleial. No només això, sinó que es genera una asimetria en normes fitosanitàries, en permetre's importar productes cultivats amb pesticides i productes fitosanitaris que estan prohibits dins de la UE; té un impacte evident en la ramaderia, sobretot en el sector carni, especialment el boví, davant la previsible invasió de carn sud-americana amb menors estàndards de producció, i acaba premiant i deixant de banda anys de lluita per introduir conceptes com la preocupació mediambiental i la sostenibilitat, ja que s'importaran productes de regions associades a la desforestació, fet que contradiu les mateixes polítiques ecològiques de la UE.

Aquest no és el punt de vista de Brussel·les, on la Comissió Europea i sectors exportadors sostenen que enfortirà la posició geopolítica de la UE, reduirà aranzels per a altres sectors (com l'automoció) i estimularà el comerç. L'experiència del passat ens porta a pensar que acabaran tenint raó els pagesos i els ramaders, no Brussel·les. Els primers s'arruïnaran o passaran més dificultats que ara i la Comissió se'n rentarà les mans quan vegi que el sector primari s'ha fet una mica més petit i bastant més fràgil. Només cal veure l'evolució dels últims cinquanta, quaranta, trenta, vint o deu anys per no tenir-ne cap dubte. L'abandonament de les terres agrícoles a Catalunya, lligat a l'envelliment dels pagesos i la manca de relleu generacional, està accelerant la desertització i degradació ambiental de diverses zones rurals. Podria parlar de l'Alt Urgell, que és la que més conec, però és un mal generalitzat en àrees de l'interior, el Pirineu i Tarragona. Tristament generalitzat

El problema sempre és el mateix: els pagesos van a la cua dels problemes. Més en un moment en què el país sembla estar despertant d'una mena de malson: infraestructures i Rodalies pitjor que mai i anuncis de vaga entre el personal educatiu i entre els facultatius mèdics. Moltes carpetes que necessiten inversions multimilionàries i una independència econòmica que lamentablement no tenim.