D'aquí a quatre setmanes està previst l'inici del curs escolar a Catalunya i, tot i que n'han transcorregut set des que va acabar l'anterior i els alumnes van iniciar les seves vacances, persisteix l'amenaça de vaga convocada per al 8 de setembre. La mobilització, impulsada per l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), compta amb el suport dels sindicats del sector com la USTEC, la CGT i la Intersindical, entre d'altres. Potencialment, més d'un milió d'alumnes es poden veure afectats, ja que aquest és, aproximadament, el nombre d'escolars que cursen els seus estudis a la xarxa de centres públics on està convocada la vaga, i afecta des d'infantil fins a batxillerat, passant per primària i ESO.
Tot i que quatre setmanes d'hipotètica negociació poden donar molt de joc i el curs passat va acabar amb una tensió extrema, amb rècord de jornades de vaga (25 jornades de protesta en el sector, només al maig i al juny un total de 17 jornades de vaga entre aturades generals i territorials), sorprèn que durant l'estiu no hi hagi hagut una negociació, ni que la conselleria hagi convocat la mesa sectorial. La consellera Esther Niubó ha preferit celebrar reunions amb equips directius i inspectors per rebaixar la tensió i donar-los la mà per facilitar el diàleg abans de negociar amb els sindicats, que són els que han convocat la vaga.
És una estratègia buscar interlocutors alternatius, però si no et surt bé, corres el risc que l'enuig dels sindicats sigui més gran
És una estratègia buscar interlocutors alternatius, però si no et surt bé, corres el risc que l'enuig dels sindicats sigui més gran. Cert és que, en aquests moments, ningú compta amb autoritat i legitimitat absoluta per erigir-se en interlocutor únic i d'això, potser, vol aprofitar-se'n la consellera Niubó. Els sindicats UGT i CCOO van ser desautoritzats pels docents amb el suport d'USTEC, CGT i la Intersindical, i un 65,1 % dels professors es van fer enrere en l'acord amb el Govern. Però, setmanes després, van ser la USTEC, el sindicat majoritari del sector, i el sindicat Professors de Secundària els que van patir la rebolcada i també van perdre el seu acord amb la conselleria. La raó: la cessió en dues de les línies vermelles del sector, com són la baixada de ràtios a les aules i els recursos econòmics amb caràcter immediat per a l'escola inclusiva.
Per si aquest conflicte no fos prou, la vergonya de l'exclusió de Catalunya de les proves PISA, per part de l'OCDE, per l'escàndol de la taxa d'exclusió, no ha fet sinó posar més pressió a un sector que necessita de manera clamorosa una millora important. També més dosis de transparència, ja que el fet que els centres catalans deixessin sense examinar, per a les proves PISA, un 23,2 % dels alumnes seleccionats, quan el límit màxim de l'OCDE és del 5 %, requereix explicacions molt més serioses que les que ha ofert el departament fins ara. Sobretot perquè el fracàs dels resultats del 2024, on Catalunya va registrar la seva pitjor caiguda històrica i els alumnes catalans van quedar a la cua d'Espanya i Europa en matemàtiques, comprensió lectora i ciències, exigia traslladar unes conclusions més tranquil·litzadores i no el ridícul que lamentablement s'ha produït.