Des de diumenge passat, quan es va perdre el contacte amb el submarí desaparegut al costat del Titanic, amb cinc persones a bord —el pilot i quatre passatgers—, un autèntic boom mediàtic a escala mundial està mirant de conèixer si podran ser rescatats amb vida. La Guàrdia Costanera dels Estats Units continua buscant a la zona propera a l'illa canadenca de Terranova, mentre l'aire respirable dins del submergible cada vegada és més escàs i es calcula que és, en el millor dels casos, d'un dia de vida. Està bé preocupar-se per salvar una vida, perquè totes són iguals. Però sorprèn que en tractar-se d'un cas periodísticament tan llaminer i amb tots els elements cinematogràfics per a un relat gairebé al segon, hi hagi aquesta preocupació tan generalitzada quan altres morts molt més properes cauen en l'anonimat o no aconsegueixen superar els minuts escombraries d'un informatiu de televisió.

L'empresa promotora de l'expedició, OceanGate Expeditions, ha fet molt bé la seva feina, que no és cap altra que donar l'impacte més gran a la notícia. La desaparició del submergible, molt a prop d'aquest punt, amb les cinc persones a bord, es va notificar dilluns passat, poc després de perdre contacte amb terra ferma diumenge, segons l'empresa promotora. La Guàrdia Costanera dels Estats Units continua buscant a la zona propera a l'illa canadenca de Terranova mentre l'aire respirable era ahir de només 40 hores.

Molt més a prop de nosaltres, un menor mort i 30 desapareguts és el balanç provisional d'un naufragi davant les illes Canàries després d'haver demanat ajuda a Espanya. La zòdiac que havia salpat des del Sàhara amb 60 persones a bord, va ser localitzada dimarts a uns 150 km de Gran Canària. I es compleix ara una setmana del naufragi d'un pesquer al mar Jònic, a les costes de Grècia, on 79 migrants han mort i més de 200 han desaparegut. Al voltant d'un centenar de migrants van ser rescatats amb vida, però a l'embarcació amb 30 metres d'eslora hi viatjaven més de 400 persones. Segons mitjans locals, navegaven amb el pesquer entre 400 i 700 persones. Estem entrant a l'estiu, l'època de l'any més propícia perquè s'intenti creuar el cementiri de la Mediterrània o de l'Atlàntic, des de l'Àfrica, amb destinació a Espanya o a qualsevol altra destinació del sud d'Europa.

Europa coneix perfectament el problema, perquè es parla cada any del mateix. Però el resultat és que es fa entre poc o res mentre les aigües es van omplint de cadàvers. La Unió Europea es limita a fer recompte de cadàvers i a explicar les seves polítiques sense aconseguir que en origen passin cada cop menys la necessitat que tenen de jugar-se la vida per un futur diferent. És un peix que es mossega la cua, mentre les màfies fan diners a costa de vides humanes. Ho hem vist en documentals o en reportatges molt ben treballats i sabem perfectament com funcionen i el poc valor de la vida humana. És una autèntica tragèdia que una societat insensibilitzada, més enllà de la llagrimeta fàcil del moment, dediqui hores i hores a parlar del submergible del Titanic i passi per alt totes aquestes morts que ens fuetejaran la consciència aquest estiu. I això que som a l'inici de més de tres mesos en què llegirem aquestes notícies diàriament. Certament, hi ha naufragis de primera i de segona.