Durant tres hores, la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el director de la Policia, Josep Lluís Trapero, han retornat al Parlament totes i cadascuna de les crítiques de tots els partits parlamentaris —excepte les del seu propi, el PSC, i el Partit Popular—, que els van formular per la infiltració de dos agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea del sindicat USTEC, convocada per preparar les jornades de vaga contra la política educativa de la Generalitat. Com a l'edifici de la Rambla, construït el 1892, on el fotògraf Napoleó tenia el seu estudi i el seu habitatge, que posteriorment va ser el famós Frontó Colom i, al final de la seva existència, als anys setanta, saló de ball, els dos membres del Govern van practicar l'esport de pilota basca per parelles, la modalitat més popular, espectacular i estratègica. En aquell joc per parelles —que es disputava al local del final de les Rambles, davant una afició compromesa durant les primeres dècades del segle passat—, es repartien a la pista un davanter, amb una posició purament ofensiva per rematar els punts, i un defensor, al fons de la pista, amb una tasca defensiva i de desgast.

Parlon i Trapero, en un to més humil que el del Departament aquests darrers dies, no han aconseguit adhesions que abans de començar no tenien, però tampoc han obert cap nou front polític. La tasca més ingrata ha estat la de Trapero, al cap i a la fi, el responsable directe de la crisi oberta i sobre qui el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va dir que hauria de dimitir i, si no, el president Salvador Illa hauria de destituir-lo. Junts, Comuns i la CUP també ho han sol·licitat i han ampliat les dimissions a la consellera. Vox no ha revelat les seves cartes, però ha estat en una posició obertament crítica. Consellera i director de la Policia s'ha limitat a abaixar la responsabilitat tan cap avall que, en realitat, encara no se sap qui va prendre la decisió d'infiltrar els mossos a l'assemblea del sindicat USTEC de fa un parell de setmanes. Primer, va ser la consellera Esther Niubó qui va dir que ella s'havia assabentat poc menys que per la premsa de la presència d'agents de la policia autonòmica a l'assemblea de professors i altres membres afectats del sector educatiu. La consellera d'Educació va assegurar que no en tenia ni idea i que les explicacions havien de venir del Departament d'Interior. 

Parlon i Trapero no han aconseguit adhesions que abans de començar no tenien, però tampoc han obert cap nou front polític

Va seguir l'oficina del cos de Mossos d'Esquadra, que va assumir la infiltració i va apuntar que l'objectiu era poder fer una valoració d'amenaces i riscos per garantir la seguretat pública. També va afegir que aquest fet no només era legal, sinó que estaven obligats a fer-ho. En ple incendi amb els mestres, aquesta posició va ser rebaixada amb el pas de les hores. Aquest dimecres, Parlon i Trapero han posat l'accent a assenyalar que tot havia estat una maniobra operativa mal plantejada, que no hi havia mala fe ni una actitud antidemocràtica, que demanaven disculpes i que s'obriria una informació reservada interna per poder detectar on havia estat l'error operatiu. La consellera Parlon tampoc no en sabia res i el director Trapero, ídem d'ídem. L'oposició no s'ha conformat amb les explicacions, que ha rebatut amb contundència i més o menys èxit, però, més enllà de la gravetat dels fets, no sembla que hagi de tenir conseqüències en forma de dimissions de manera immediata.

L'únic que les pot exigir és Junqueras, que ha demanat la de Trapero, però que també ha assenyalat que aquest cessament no té res a veure amb la carpeta de pressupostos de la Generalitat que aprovaran PSC i Esquerra a principis de la setmana vinent, un cop hagin tingut lloc les eleccions andaluses. Els socialistes catalans no han volgut que els comptes públics perjudiquessin la socialista Maria Jesús Montero en la seva lluita per no naufragar en els comicis de diumenge. En renunciar Esquerra a utilitzar la dimissió de Trapero com una exigència prèvia, tot queda, en tot cas, en espera d'un compromís privat a materialitzar a mitjà termini. Dit això, a la infiltració dels Mossos no se li ha acabat el recorregut polític, ni el desgast intern en el si de la policia autonòmica, que ha quedat exposada a unes pràctiques que perjudiquen clarament la seva imatge davant la societat catalana.