Si la campanya electoral del 20-D va ser la més televisiva de la història, la del 26-J es mourà en un registre idèntic o superior. Els líders polítics espanyols ja no expliquen el que faran sinó que es limiten a assistir a un debat televisiu o a enviar a les redaccions un vídeo acuradament preparat perquè tots en donem compte. Els missatges han deixat pas a les imatges, els programes electorals han cedit el lloc als insults, això sí, acuradament envasats i els grans mítings s'han transformat en actes de petit format molt pensats per a la televisió. No ens diuen com se les compondran per governar Espanya després del 26-J, ni amb qui pactaran, i molt menys quines seran les seves primeres mesures si arriben a la Moncloa. L'únic que s'ha endinsat en aquest terreny ha estat Mariano Rajoy que ha parlat d'abaixar impostos i les rialles han sonat lluny, molt lluny, després del viscut passats els comicis del 2011 i el fort increment de l'IRPF i l'IVA al cap de poques setmanes de la majoria absoluta del PP.

La repetició del debat televisiu entre Iglesias i Rivera ha tingut molt de remake i de confirmació que qui la copia la caga. Perduda la frescor de la primera vegada, tot ha quedat, en aquesta ocasió, massa impostat, mentre els cops baixos i les desqualificacions han agafat el relleu d'aquelles imatges que van ser, fa menys de mig any, una glopada d'aire fresc en la vida política. Avui ja actuen com Rajoy i Sánchez i els quatre són com una còpia d'aquella política que deien que deixarien enrere. O hi ha alguna cosa més impostada, per exemple, que veure com Rivera s'escandalitza a Salvados perquè Iglesias expressa la seva disposició a assolir acords amb l'independentisme basc i català? És que fa mesos que ho diu.

La campanya ens portarà com a novetat, si els partits espanyols compleixen el que han anunciat, una presència gairebé simbòlica dels grans líders estatals. Ni Rajoy ni Sánchez no visitaran en les dues setmanes de campanya la ciutat de Barcelona i Rivera i Iglesias ho faran amb comptagotes. Aquesta situació permetrà, en part, catalanitzar una mica la campanya i que el debat no sigui exclusivament espanyol. Els/les Domènech, Rufián, Homs, Batet, Girauta i Fernández tindran un terreny de joc per discutir entre ells, la qual cosa rescatarà el procés polític que viu Catalunya com un element de debat, cosa que no va succeir el 20-D. I, pel mig, els pressupostos de la Generalitat o els incidents de Gràcia com a teloners d'un malestar polític i ciutadà més que evident.