L'enfonsament del sostre del pont entre Rodalies i l'aeroport del Prat aquest dissabte després que caiguessin uns quants litres d'aigua exemplifica a la perfecció el que és la Catalunya d'aparador i la Catalunya real. Trens que no funcionen, obres en mal estat deixades de la mà de Déu, autopistes desbordades incapaces d'absorbir el trànsit que s'hi acumula, carreteres amb el paviment en mal estat per suportar el trànsit de camions massa pesats i un llarg etcètera. Aquesta Catalunya que pateixen diàriament els ciutadans davant la Catalunya capaç de presentar-se al món com un pol d'èxit a congressos com el Mobile World Congress, que ha batut aquest any tots els rècords i del qual ja gairebé no ens recordem perquè ha aconseguit funcionar allunyat de les interferències polítiques, que és l'única manera d'anar sempre endavant. I tant de bo la Fira continuï així.

Per sort, els del Moblie ja se n'han anat i els seus desplaçaments són preferentment a l'interior de Barcelona —on s'ha acabat cedint en benefici del taxi perjudicant clarament els imprescindibles vehicles de turisme amb conductor (VTC), Uber o Cabify— o a l'aeroport a la seva arribada a la capital o quan abandonen la ciutat. I mentre els prop de 109.000 visitants d'aquest any, que han igualat el rècord de 2009, explicaran l'aparador de la ciutat que han vist, els de casa parlarem del desastre de Rodalies, de la nova interrupció de l'alta velocitat a la sortida del túnel de Sants a causa d'un problema de tensió a la catenària, amb el consegüent efecte dòmino sobre els trens d'alta velocitat de Renfe, Ouigo i Iryo, i els trens de mitjana distància.

Tot això mentre la consellera de Territori, Sílvia Paneque, repetia les disculpes de la vigília, en una altra jornada també caòtica, del president Salvador Illa i sol·licitava una reunió urgent per a aquest diumenge amb els màxims responsables del Ministeri, de Renfe i d'Adif. L'exigència de Paneque, com la de la gran majoria dels seus antecessors, sona a incapacitat, ja que tal com està muntat tot, les queixes de la Generalitat acaben quedant allà on el ministeri vol, que sol ser el calaix de les escombraries. I així serà mentre no hi hagi una reacció conjunta de tots els partits catalans a l'hora de l'exigència.

Aquesta actitud displicent, altiva i arrogant és la pròpia de qui considera que és igual el que faci, ja que res no li acaba passant factura

Molt diferent seria si la necessària reprovació del ministre Óscar Puente, que seria raonable que exigissin Junts i Esquerra Republicana, i a la qual fàcilment es podrien sumar partits de l'oposició al Congrés, fos avalada pels comuns i pel PSC. Entre altres coses, perquè el caos no selecciona quins són els votants perjudicats i protegir el teu simplement perquè és el teu, és per treure una mica els colors. Gairebé sona a presa de pèl que el ministre s'hagi limitat a explicar-nos que el seu ministeri posarà Jaén a menys de tres hores en tren de Madrid i el seu prolix ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible a les xarxes socials ens hagi parlat d'obres a l'A-7 a Almeria, els problemes de circulació a Huelva per les pluges, les millores de carretera a Ceuta juntament amb la construcció d'una església a la ciutat autònoma, i la manifestació del 8M amb motiu del Dia Internacional de la Dona.

Aquesta actitud displicent, altiva i arrogant és la pròpia de qui considera que és igual el que faci, ja que res no li acaba passant factura. Hauria de ser motiu d'enuig institucional que es compleixin 20 anys de l'aprovació d'un manifest a Catalunya per la millora de Rodalies. Quan es parla de la falta d'inversions a Catalunya o la no-execució de les partides que figuren en els pressupostos generals de l'Estat a Catalunya respecte a l'execució que sempre es produeix a Madrid, ara es veu perfectament que no és un Excel o una estadística més. És una altra cosa: l'ofec crònic a un país per limitar el seu creixement.