La negativa del president francès, Emmanuel Macron, a finalitzar la construcció del gasoducte Midcat i connectar així la península Ibèrica amb la resta d'Europa torna a deixar en via morta el projecte que amb tant entusiasme han anat defensant en les últimes setmanes el president espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz. Segons l'opinió de Macron, el gasoducte a través dels Pirineus catalans no és necessari, reactivar l'obra no seria amb caràcter immediat i trigaria temps —diversos anys— del qual no es disposa, i les actuals interconnexions de gas entre els dos Estats a través del País Basc i Navarra estan infrautilitzades.

Brussel·les, Alemanya i Espanya no han doblegat la posició de Macron. Tampoc no ho ha fet la —confirmada des de divendres—- suspensió del gasoducte rus Nord Stream fins a nou avís, que proveeix tota l'Europa central. Aquest dilluns, primer dia feiner després d'aquell anunci, els preus del gas han pujat al voltant del 30%, i l'amenaça d'un tancament de fàbriques per no poder pagar el nou preu ha deixat de ser una possibilitat per convertir-se en una realitat. Una part significativa de la important empresa alemanya comença a estar més preocupada pel preu que pel subministrament.

I aquí, a Catalunya, la posició més dura amb Macron l'ha tingut la patronal Foment del Treball, mentre associacions ecologistes han defensat que la crisi energètica s'ha de resoldre amb un model eficient basat en l'estalvi i les renovables dimensionades. No fa tant temps, l'any 2018, ERC i el PSC van votar en contra del Midcat en la Diputació de Girona. Sigui com sigui, el gasoducte parat a Hostalric no serà reactivat i l'interès d'Alemanya i Espanya quedarà en un segon terme, ja que el president francès no té intenció d'afluixar la corda i resulta que l'obra d'enginyeria hauria de passar per terra gal·la.

La solució a la falta de gas per la guerra d'Ucraïna haurà de buscar-se per un altre lloc i és evident que llavors les posicions espanyoles perden pes. Pedro Sánchez ha perdut força en les relacions amb Algèria després del lliurament del Sàhara occidental al Marroc i, en canvi, ha guanyat posicions Itàlia, que ha aconseguit augmentar el subministrament de gas i millorar el preu que pagava. França i Algèria, primer exportador de gas de l'Àfrica, que arrosseguen una relació agitada, van firmar l'agost passat una associació renovada per reactivar les seves relacions. No és fàcil per a ambdós, però la guerra d'Ucraïna posa molt de part seva.

Resumint, el Midcat torna al congelador del qual no havia arribat ni a sortir malgrat el foc mediàtic per passar-lo primer a la nevera i més tard al medi natural. I Macron juga les seves cartes, que són les franceses i no les europees. La realpolitk en estat pur.