Ja veurem si acabarà entrant en un pròxim govern o no, però l'actual conjuntura política ha desencadenat la primera víctima: la presidència del Congrés dels Diputats no seguirà en mans de la parlamentària del PSC Meritxell Batet. La diputada catalana era una línia vermella per a Junts —també per a Esquerra i, d'alguna manera, per a Podemos— després de la seva actitud en l'anterior legislatura en la qual va tirar pel dret en una polèmica reunió de la Mesa del Congrés i va retirar l'escó d'Oriol Junqueras, d'Esquerra, i de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, de Junts, basant-se tan sols en uns informes elaborats pels lletrats de la cambra.
La decisió de Batet va provocar un debat que va ofendre i molt la presidenta, ja que se li va recriminar, fins i tot per algun magistrat d'un Tribunal de Justícia autonòmic, que s'hagués extralimitat i que la presidència del Congrés aparegués sotmesa als interessos del Tribunal Suprem i del jutge Manuel Marchena. Miguel Pasquau, per exemple, del TSJ d'Andalusia, afirmava que no era un tema judicial, sinó del Parlament, i que era absurd deixar elegir algú —com així havia estat— que no podria exercir com a diputat ni un segon. Esperar al pronunciament del TC hauria estat, almenys, un petit gest, ja que no estava disposada a defensar quatre diputats electes, que hauria estat el que tocava.
Ara, les noves majories desemboquen en les primeres conseqüències dels temps passats. Segurament, el general Sánchez des de les vacances al Marroc li ha hagut d'aconsellar que faci un pas enrere i, en tot cas, ja la recollirà si pot. Cosa que encara s'ha de veure. Tenint en compte la pugna que ja d'una manera poc o gens velada es comença a lliurar per la presidència del Congrés, que ha de ser escollida el proper dia 17, és un càrrec —el tercer de l'estat espanyol— que encara no està clar en mans de qui acabarà, però el PSOE i els seus diputats —els segons de la cambra després del PP, que aritmèticament va al capdavant— sembla que no tenen números en aquesta rifa.
Fa dies que ja vaig dir que era desconèixer absolutament el full de ruta del president Puigdemont i la seva manera d'actuar en política donar per segur, com feien els socialistes, que la veritable batalla seria després de l'elecció de la presidència del Congrés i que, òbviament, aquest càrrec seria per a ells. Hi ha una manera, tanmateix, radicalment contrària de veure les coses i que ja he començat a sentir: el PSOE començarà a entendre de què va la partida si pateix una rebolcada en una elecció tan important.
La dimensió de la rebolcada és la que encara no està decidida, però si Junts ha decidit marcar perfil propi i treure de la letargia Pedro Sánchez, hi ha qui pensa que, potser, com més aviat millor. D'aquí venen els nervis a Sumar, que sí que s'han mogut, desconcertats amb la falta de moviments del president en funcions. A aquest pas, algú pot arribar molt tard a la batalla del 17.