Amb l'arribada de l'exconseller Lluís Puig a Terrassa, la ciutat on vivia fins que va marxar a l'exili l'octubre del 2017, s'inicia el retorn dels tres membres del Govern que van fixar la seva residència a l'estranger un cop va quedar dissolt el Govern de Catalunya per part del president del govern espanyol de l'època, Mariano Rajoy. Manquen per tornar dos representants més d'aquell executiu: el també exconseller de Salut, Toni Comín, que aquest dijous serà a Madrid per acreditar oficialment la seva condició d'eurodiputat a la Junta Electoral Central (JEC), se n'anirà immediatament a Bèlgica i després tornarà oficialment a Catalunya diumenge que ve, i, sobretot, el president Carles Puigdemont, que ha optat per esperar primer que el Tribunal Suprem li apliqui l'amnistia ordenada pel Tribunal Constitucional, cosa que succeirà els pròxims dies, sense descartar que pugui ser aquesta mateixa setmana. Amb l'amnistia sota el braç, ja no hi haurà impediment judicial perquè el retorn es pugui produir amb totes les garanties legals i, sobretot, havent guanyat el torcebraç a la justícia espanyola, que es visualitza en dues persones clau en la persecució durant aquests anys: Manuel Marchena, president de la Sala Segona del TS entre el 2014 i el 2024, ara per ara, formalment, tan sols magistrat, encara que és quelcom més, i, al seu costat, un esglaó per sota, el també magistrat Pablo Llarena, que fa uns dies va aixecar definitivament les ordres de detenció dels exiliats.
Lluís Puig, conseller de Cultura entre el 5 de juliol del 2017 i el 27 d'octubre del mateix any, és a dir, va ocupar el càrrec durant 114 dies, se'n va anar a l'exili a 58 anys i retorna a 67. Una mica menys de nou anys sense poder tornar a casa, ja que l'ordre de detenció vigent l'hauria dut directament a la presó. Va assumir el càrrec procedent de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Accions Culturals, dins del Departament de Cultura, a petició de Puigdemont. És evident el sacrifici que va assumir fent-se càrrec del departament després de la dimissió de Santi Vila: gairebé 30 dies d'exili per cada dia que va ocupar el càrrec. En el seu cas, a més, la seva condició no era la d'un polític professional tradicional, com explica la seva biografia: el 1984, Puig va guanyar el Premi Nacional de Dansa atorgat per la Generalitat; el 1991, va entrar a treballar a l'administració catalana com a tècnic al Departament de Cultura i durant deu anys es va dedicar a promoure i a recuperar la cultura popular de base i va publicar alguns llibres sobre el tema. El 2001, quan va considerar que la recuperació de danses, cançons i memòria oral ja caminava sola, Puig va deixar l'administració i va muntar una empresa de gestió cultural, i no seria fins al 2011 que tornaria a la Generalitat com a director general.
Puig retorna com a diputat electe del Parlament i podrà, finalment, ocupar el seu escó com a diputat electe en les passades eleccions del 2024
Puig retorna com a diputat electe del Parlament i podrà, finalment, ocupar el seu escó com a diputat electe en les passades eleccions del 2024. I també podrà —això moltes vegades s'oblida— recuperar una vida de llibertat de la qual no ha pogut gaudir. Molt sovint, la caricatura de les xarxes socials i també la política caïnita entre formacions catalanes deshumanitza la tortura d'un exili de tants anys. I això passa perquè massa predicadors des del sofà de casa pontifiquen i semblen insensibilitzats davant aquesta gran injustícia. La rebuda dels seus veïns de Terrassa, al Raval de Montserrat, davant de l'Ajuntament de Terrassa, al costat dels participants dels Cants de Llibertat, que s'han reunit cada tarda, a dos quarts de vuit, des del 14 de novembre del 2017 —fins i tot durant la pandèmia— per reclamar la fi de la repressió contra l'independentisme, ha marcat la jornada i Puig ha volgut agrair-los la perseverança.
Anunciat també el retorn de Toni Comín, que es va exiliar com a conseller d'Esquerra Republicana i torna com a eurodiputat de Junts, faltarà tan sols la tornada de Carles Puigdemont, que, si no canvia el plantejament actual, s'endarrerirà encara unes setmanes, amb l'argument de voler allunyar la seva tornada d'una campanya electoral com la que està en marxa per a les eleccions espanyoles del 29 de novembre. El president a l'exili, que quan se n'anunciï l'amnistia per part del Tribunal Suprem compareixerà a Brussel·les en una conferència de premsa, segurament al mateix lloc on va oferir la primera tan bon punt va arribar a la capital comunitària el 2017, aleshores en donarà més detalls. La direcció de Junts mira d'acoblar aquesta decisió amb la seva presència a la campanya, com el principal actiu polític que és, ja que també és president del partit, i en aquesta condició també ha participat en altres, i de manera molt especial en les eleccions catalanes del maig del 2024 des d'Argelers, a la Catalunya Nord.