La renúncia a la militància al partit de Leire Díez, la fontanera en cap del PSOE que apareix en diversos àudios fent gestions contra comandaments de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que investigaven l'entorn de Pedro Sánchez, té tot l'aire de ser quelcom acordat. Aquest dimecres, compareixerà en conferència de premsa per intentar contenir els danys personals i els dels socialistes, a l'ull de l'huracà d'un escàndol notable, en el qual Díez és la protagonista d'uns àudios inaudits, en què oferia a persones diferents reunions i acords amb l'Advocacia i la Fiscalia de l'Estat a canvi d'informació comprometedora contra un alt cap de l'UCO. En vista del que ja es coneix, perquè han estat àmpliament divulgats, els protagonistes han decidit limitar-se a col·locar un torniquet que saben que no guarirà la ferida, però que en pot contenir l'hemorràgia. Però conscients que les directrius quirúrgiques i la majoria dels resultats obtinguts en estudis de tipus clínic recomanen un temps operatiu de torniquet no superior als 60-90 min, amb l'objectiu que l'ús d'aquest mètode sigui segur. O sigui, té una data relativament ràpida, ja que si el torniquet rebenta es pot reprendre la sagnia.

Leire no és una víctima, ni és una simple militant. Ella mateixa, subtilment, es va encarregar de deixar-ho clar quan, en unes declaracions explicant la seva renúncia a la militància, va assegurar que havia traslladat personalment al secretari d'organització del partit, Santos Cerdán, la seva intenció de demanar la baixa del PSOE i els motius que l'havien portat a fer-ho. Fa una setmana, el mateix Santos declarava que Leire Díez era una militant que no tenia res a veure amb Ferraz. Si fos així, la baixa l'hauria enviada per correu i les converses per a la seva renúncia haurien estat a un altre nivell. No cal perdre, per tant, gaire més temps: ha estat una peça clau de Santos Cerdán, ell mateix li facilitava directament entrades a molts despatxos i hi ha documentació de sobres que ho sustenta. Aquest fil, millor que el secretari d'organització no provi d'estirar-lo, ja que tots els personatges implicats en aquesta història són tèrbols i llur manera d'actuar denunciable. Tenim, per exemple, el cas del vídeo sexual ofert per Leire Díez a alguns mitjans sobre José Grinda —fiscal Anticorrupció que acusa Pérez Dolset i que ha liderat investigacions com la de l'operació Catalunya o el cas del 3%— per denigrar-lo.

El silenci de Sánchez ha enervat els seus socis, que han demanat, juntament amb el PP i Vox, que comparegui al Congrés

Un altre exemple de fins on li arriba l'aigua al coll al PSOE és la participació de diversos ministres en la manipulació d'una bola que laSexta Noticias va divulgar en un informatiu, que incloïa missatges de WhatsApp en els quals, suposadament, un capità de l'UCO fantasiava amb la mort de Sánchez i una bomba adossada als baixos del seu cotxe. La notícia era justament a la inversa, i era el membre de l'UCO qui expressava la por que tenia que algun sicari veneçolà contractat pel govern espanyol els col·loqués a ells una bomba adossada al cotxe. LaSexta Noticias va reconèixer el seu error i el seu presentador es va disculpar, assenyalant a les xarxes socials que va ser un error incomprensible i que ho sentia de tot cor. "És una merda. Però és el que ha passat", reblava. Els ministres han continuat sense rectificar i la ministra portaveu, una de les que se'n va fer ressò, parlant aquest dimarts en nom del govern espanyol, ha ofert unes explicacions que semblava que prengués el personal per ximple: "Nosaltres ens fem ressò d'una informació. És veritat que posteriorment algun mitjà ha considerat que es podia interpretar d'una altra manera. Que els arbres tampoc no ens impedeixin de veure el bosc".

A propòsit d'això, Pedro Sánchez continua guardant silenci sobre el tema. L'ha defugit en les seves compareixences públiques i la seva discreció ha enervat els seus socis, que li han demanat, juntament amb el PP i Vox, que comparegui al Congrés. En la reclamació hi han participat Junts, Esquerra i Podemos, tot i que si Sánchez vol, no serà ni de bon tros ràpida. Els mecanismes i les martingales legislatius li permetran endarrerir-ne la tramitació a la Mesa del Congrés, on el PSOE i Sumar tenen majoria absoluta i poden ordenar l'activitat parlamentària al seu gust. També hi ha les vacances parlamentàries, i només que s'hi posin una mica i espremin els reglaments, Pedro Sánchez acabarà anant a les Corts per retre comptes sobre el cas Leire al setembre. Que a ningú no li estranyi que sigui així. Seria un error, ja que la percepció que s'amaga encara s'estendria més i la idea de l'aigua al coll que va pujant i pujant es faria més palesa. Però a hores d'ara, tampoc no sé si això l'amoïna gaire.