Amb la convocatòria d'eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona i la renúncia de Joan Laporta per tornar-se a presentar al càrrec durant els pròxims cinc anys, es tanca oficialment una etapa que ha durat des del 17 de març del 2021. Cinc anys, que són un període prou llarg per valorar la gestió d'un vell conegut blaugrana, ja que havia ocupat la presidència entre els anys 2003 i 2010, etapa en què el club va guanyar dues Champions (París 2006 i Roma 2009). Aquest quinquenni entre el 2021 i el 2026 és molt més difícil i injust valorar-lo pels títols aconseguits, ja que el que es va trobar Laporta en el seu retorn a la presidència va ser un solar: no hi havia una plantilla en condicions de competir, no hi havia projecte esportiu per aspirar a títols, els creditors esperaven apoderar-se del club i començar a transformar-lo en societat anònima i l'estadi queia a trossos, tot i que semblava un suïcidi en aquelles condicions abordar una obra tan faraònica com la construcció d'un nou Camp Nou. 

El resultat d'aquelles eleccions, en què Laporta va obtenir el 54,28% dels vots emesos, per davant de Víctor Font i Toni Freixa, que van assolir el 29,99% i el 8,58% dels vots, respectivament, va marcar inequívocament la voluntat del soci: un candidat que tingués mans lliures per abordar la complexitat i els reptes del moment i que tingués capacitat de lideratge i ambició per retornar el club a les millors èpoques de la seva història. I es pot afirmar que el soci no es va equivocar. Avui el club està infinitament millor en totes les àrees i, com ja va demostrar la temporada passada, quan va conquerir la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya —tan sols se li va escapar la Champions, on va caure injustament a semifinals davant l'Inter de Milà. Està en condicions d'aspirar a tots els títols. Dels últims divuit partits només n'ha perdut un —aquell disputat a Anoeta, on la Reial Societat va guanyar per 3 a 2 després que s'estavellessin cinc pilotes als pals; ocupa la primera posició a la Lliga, és a semifinals de la Copa del Rei i s'ha classificat en el grup de vuit equips que es classifiquen directament per als vuitens de final, a diferència del Reial Madrid o l'Atlètic de Madrid, que han de jugar la fase de setzens.

Aquest quinquenni entre el 2021 i el 2026 és molt més difícil i injust valorar-lo pels títols aconseguits, ja que el que es va trobar Laporta en el seu retorn a la presidència va ser un solar

Però més enllà dels resultats, sempre importants en un club de futbol, el valor de mercat de la plantilla del FC Barcelona per a la temporada 2025/26 se situa per sobre dels 1.000 milions d'euros, amb estimacions que la situen al voltant de 1.110 milions d'euros. Amb una edat mitjana de 25,7 anys, l'equip posseeix una forta valoració en centrecampistes i davanters, en què destaquen jugadors joves amb alts valors de mercat. I, com passa sempre en aquests casos i ha passat sempre al Barça, abans amb Pep Guardiola, Luis Enrique o el mateix Johan Cruyff, al capdavant del grup un carismàtic entrenador com Hansi Flick i un director esportiu com Deco, al qual molts qüestionen des de la ignorància, però que juga un paper de ròtula amb l'entrenador, semblant al que en el passat va desenvolupar el basc Txiki Begiristain. La reelecció de Laporta assegura la continuïtat de Flick; els aspirants, més enllà de declaracions d'amor a l'entrenador alemany, haurien de buscar-se un altre coach per dirigir el club. Sobre això hi ha poques dubtes.

Finalment, hi ha el tema del nou estadi, que, tot i trobar-se en una fase molt avançada, no estarà enllestit fins al 2027. En poc temps —hauria de ser qüestió de dies o de poques setmanes—, el Barça hauria d'obtenir la llicència 1C de l'Spotify Camp Nou, que permetrà augmentar l'aforament a més de 62.000 espectadors amb la reobertura del Gol Nord. Ara com ara sembla difícil que, per al dia de la celebració dels comicis, en què el Barça juga amb el Sevilla, després de nombrosos retards, la llicència no hagi estat concedida. Amb aquesta capacitat, s'abordaria la finalització de la tercera graderia i el sostre del camp. És evident que, quan es va adoptar la decisió de construir el nou estadi, no era una decisió ni unànime, ni fàcil, ni de bon tros còmoda. Avui dubto que hi hagi barcelonistes que es penedeixin del pas que s'ha fet i la mirada a futur és molt esperançadora. 

Les eleccions del 15 de març han de validar fonamentalment això: S'han fet bé les coses? S'han revertit els núvols negres que amenaçaven la independència i el futur del club? En definitiva, s'està en el bon camí? D'això van els comicis, i tota la resta, sincerament, és fum.