En aquestes eleccions José Ignacio Wert no es presenta. De fet, tampoc no va ser candidat a les del passat 20-D ni en les que, quatre anys abans, van donar al Partit Popular la majoria absoluta en les dues Cambres Legislatives espanyoles, el Congrés i el Senat. Però l'herència de la seva gestió nefasta al capdavant del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport entre desembre del 2011 i juny del 2015 sí que és present. Sense anar més lluny, la seva batalla pel que ell mateix va denominar l'espanyolització dels nens catalans va desembocar en una de les iniciatives més estrambòtiques del seu ministeri i del Govern: incentivar amb 6.000 euros les famílies catalanes els fills de les quals en edat escolar volguessin rebre l'escolarització en castellà. Al disbarat s'hi han apuntat, segons la Generalitat, un total de 20 famílies. En conseqüència, 120.000 euros seran descomptats de les corresponents transferències econòmiques que realitza periòdicament el Govern espanyol al català.

Encara que la iniciativa de Wert ha punxat, ja que l'objectiu era que la Generalitat rectifiqués el model educatiu –cosa que no ha succeït– o bé que s'apuntessin centenars de famílies a les estrenes del Govern espanyol a compte dels diners de la Generalitat –cosa que tampoc no ha succeït–, decisions com aquesta també haurien de ser presents en el sentit del vot dels electors. No hauria de sortir de franc provocar un cisma en la comunitat educativa en el seu conjunt, ja que Wert va aconseguir una cosa que normalment no està a l'abast ni dels pitjors polítics: tenir en contra tots els sectors educatius i que tots els partits acordessin que en un nou govern procedirien a enderrocar la seva polèmica llei d'educació, la LOMCE.

Avui Wert és ambaixador davant l'OCDE, on ha trobat col·locació al costat de la seva nova esposa i excol·laboradora Montserat Gomendio, que prèviament havia estat designada directora general adjunta d'Educació, també a l'OCDE. Wert, segurament, es riurà dels diners que deixarà d'ingressar la Generalitat per la seva capritxosa decisió. Des del seu impressionant apartament de 500 metres quadrats a la luxosa avinguda Foch de París i un sou gens menyspreable de 10.000 euros al mes, les coses s'han de veure d'una altra manera. Llàstima que la seva gestió no pugui valorar-se a les urnes.