Vint-i-quatre hores després del penediment de Pedro Sánchez, assumint en primera persona que reconeixia els seus incompliments amb Junts per Catalunya i feia acte de contrició pública, ha arribat la resposta del partit de Carles Puigdemont: "Tot això no canvia la nostra posició. Som on érem". El president Carles Puigdemont ha pilotat directament des de Waterloo el missatge de resposta a Sánchez i el seu to, en una operació mediàtica que ha deixat tot el protagonisme públic a Míriam Nogueras, figura política clarament en alça en l'espai de Junts i que interpreta a la perfecció l'escala d'enuig que vol imprimir en aquests moments. "Són els socialistes els que han bloquejat la legislatura i són ells els que s'han ficat en aquest problema. Nosaltres hem trencat i hem trencat de veritat", va repetir Nogueras, posant èmfasi en el fet que hi ha una llarga llista d'incompliments per part del govern espanyol i que el reconeixement de culpa no deixa de ser un brindis al sol.

La Moncloa ha encaixat de portes enfora aquesta primera resposta amb una flegma gairebé britànica, però amb una certa irritació interna, ja que esperava quelcom més de la súplica de Sánchez. Una picada d'ullet, no una llarga llista de deures que no han fet i que a aquestes altures de la legislatura és, per interminable, impossible de complir: que s'ha aplicat el 100% de la llei d'amnistia, s'ha aprovat l'oficialitat del català a Europa, que Catalunya té representació a la UNESCO, que s'han executat els pressupostos i les partides que en els últims anys s'han perdut pel camí. També voldrà dir que s'han publicat les balances fiscals amb criteris semblants als que ha fet servir sempre la Generalitat i que, calculat per la Conselleria d'Economia el 2021, va rondar els 22.000 milions d'euros, cosa que equival a gairebé el 10% del PIB, i que ara, amb la fórmula del Ministeri d'Hisenda, no arriba als 10.000 milions. També que s'han cedit les competències, i la llista seguia i seguia…

El reconeixement públic dels incompliments només ha servit per aturar l'hemorràgia durant 24 hores

Tanmateix, Sánchez i el seu equip transmeten que no es donen per vençuts, que és qüestió de temps, que Junts no té ni una altra alternativa ni un pla millor. Estan disposats a tornar a continuar perdent votacions al Congrés, com la nova proposta de la senda de dèficit, imprescindible per aprovar pressupostos. I així resistir fins al gener o febrer, data en què està situat pel govern espanyol el retorn del president Carles Puigdemont, bé sigui per un pronunciament favorable del Tribunal Constitucional —aquí el seu president Cándido Conde-Pumpido ha de construir una majoria que aixequi l'ordre de detenció del Tribunal Suprem vigent en aquests moments per la inaplicació de la llei d'amnistia— o el del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) l'advocat general del qual, Dean Spielman, ja es va pronunciar el 13 de novembre passat avalant, en les seves conclusions, la llei d'amnistia. El seu dictamen no deixava lloc a dubtes i assenyalava que l'amnistia era competència exclusiva dels estats membres, i que en el cas de la norma del procés, respecta el dret de la Unió i no s'han afectat fons de la UE amb l'1-O. És a dir, descarta la malversació, delicte pel qual el Suprem no vol aplicar l'amnistia al president a l'exili, Carles Puigdemont, i al seu Govern.

Mentrestant, el PP espera, cosa que tampoc no és una gran novetat, ja que s'ha passat tota la legislatura espanyola esperant: primer que Junts no votés Sánchez; després, que aquest caigués, i ara, que li retiri el suport i el president del govern espanyol convoqui eleccions. Això últim és molt difícil que s'esdevingui, amb l'horitzó electoral que pronostiquen les enquestes i, sobretot, el judicial que té davant. El familiar i el del PSOE, totes elles bombes de rellotgeria que van avançant —algunes més ràpidament i d'altres més a poc a poc—, però sense haver-n'hi cap de desactivada. Els socialistes pretenen guanyar temps més que governar, cosa que, ara per ara, és impossible. I el temps, també, només li'l pot donar Puigdemont. Al final, per un costat o per l'altre, va a parar sempre al mateix lloc. I el reconeixement públic dels incompliments només ha servit per aturar l'hemorràgia durant 24 hores.