El sempre inestable Govern de Catalunya, format per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, surt del congrés del partit de Carles Puigdemont, Laura Borràs i Jordi Turull, que celebren aquest cap de setmana al recinte firal de La Farga a l'Hospitalet de Llobregat, amb un baló d'oxigen. Les esmenes que exigien una consulta immediata a les bases per decidir sobre la continuïtat del Govern han estat rebaixades en imposar-se una ponència una mica més moderada que recull que una vegada s'hagi tancat l'auditoria sobre el funcionament de l'acord de Govern amb Esquerra, s'avaluarà com respondre-hi sense descartar cap mesura. Així, es plantejarà a les bases la possibilitat de continuar o no al Govern o prendre un altre tipus d'iniciatives adequades a la situació.

El fet que no s'estableixi una data fixa, com alguns pretenien, per a aquest mateix any, suposa que la direcció guanya musculatura política a l'hora de no sentir-se amb una cotilla infranquejable. El binomi Borràs-Turull podrà decidir conjuntament amb la direcció del partit els timings per a cada moviment, una cosa que sembla òbvia en qualsevol organització política, però que en una formació de nou encuny com Junts —de fet, aquesta és la segona part del primer congrés de l'organització celebrat el mes passat a Argelers, a la Catalunya Nord— no ha estat fins a la data tan evident.

En qualsevol cas, la incomoditat amb les posicions polítiques d'Esquerra s'ha fet més que evident tant en els discursos com als documents congressuals, on s'ha remarcat especialment un full de ruta diferent del partit d'Oriol Junqueras. Hi ha desacords de forma, com és l'anomenada taula de diàleg, que Junts considera absolutament inoperant i de la qual no forma part després que vetessin els membres que va proposar, entre ells, Jordi Turull i Jordi Sànchez, per no ser membres del Govern. Però també hi ha moltes discrepàncies de fons, que van des de la defensa de l'amnistia i de l'autodeterminació, com una prioritat a l'agenda política, fins a l'exigència al president Aragonès de complir el compromís que va assumir en la sessió d'investidura de completar la independència en aquesta legislatura.

El congrés de Junts també ha servit per recuperar en les ponències debatudes aquest dissabte o a través de les esmenes presentades mesures econòmiques que havien format part de la columna vertebral de la política econòmica de l'antiga Convergència i que en els últims temps havien deixat de reivindicar. En concret, hi ha la supressió de l'impost de successions i analitzar la conveniència de la supressió de l'impost de patrimoni. Haurà de superar aquest diumenge el tràmit en el ple, però tenint en compte l'ampli suport obtingut en la ponència, que és molt proper al 90%, no hi hauria d'haver problemes.

Si el que pretenia Junts en aquest congrés era perfilar davant de l'opinió pública un projecte polític diferenciat d'Esquerra Republicana, però també dels partits d'esquerra, i corregir alguns tombs que s'havien produït aquests anys, es pot concloure que una part de la feina s'ha fet.