El document d'al·legacions presentat per la defensa de l'empresari Julio Martínez Martínez, conegut col·loquialment com a Julito, davant l'Audiència Nacional és, sense exageració, una autèntica bomba de rellotgeria en la línia de defensa de l'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Julito, per a alguns, amic íntim de l'expresident i, per a d'altres, directament el seu testaferro, ha pres nota de la doctrina implementada pel Tribunal Suprem amb el també empresari Víctor de Aldama, després de la seva col·laboració en l'anomenat cas Mascaretes, i ha començat a descobrir el pastís. Trenta-tres dies després que Zapatero es tragués de sobre davant el jutge José Luis Calama les acusacions pel denominat cas Plus Ultra, en el qual està imputat pels presumptes delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals vinculats al rescat d'aquesta aerolínia, Julio Martínez ofereix una versió molt diferent del paper de l'expresident. En sis pàgines explica la seva relació amb Zapatero, com actuava la societat Análisis Relevante (de la qual era administrador), els contractes amb Plus Ultra i altres empreses i el cobrament de l'1% de comissió si l'ajuda pública tirava endavant.
Som, segurament, davant la primera entrega dels acords als quals pot arribar Julio Martínez amb la fiscalia i ja n'hi ha hagut prou perquè tot l'entramat del PSOE i de la Moncloa hagi entrat en una seqüència de pànic, ja que desconeixen, fonamentalment, com continua la novel·la. L'expresident queda molt tocat en espera de si les acusacions del seu amic el deixen tocat i enfonsat o només la primera cosa. Evidentment, aquells que es van afanyar a fer piruetes comparatives de lawfare amb el cas de l'independentisme català ja poden anar recollint el fil. Veurem si el que diu Julito es correspon amb tota la veritat o no, però el que no és en cap cas és una utilització abusiva o estratègica dels procediments legals i les institucions judicials per inhabilitar, desprestigiar o destruir un adversari, que és la definició més ajustada de lawfare. Aquí el que hi ha és molt més senzill: Zapatero posa en contacte Julio Martínez amb Plus Ultra i creen Análisis Relevante per cobrar als clients que porta l'expresident. La comissió pel rescat de l'aerolínia va ser de l'1% i el pagament d'aquests honoraris es va diferir i una part es va canalitzar a través d'altres societats vinculades a Julito.
L'expresident queda molt tocat en espera de si les acusacions del seu amic el deixen tocat i enfonsat o només la primera cosa
Zapatero no va dir la veritat quan va indicar que només era un assessor ocasional, ja que, segons l'escrit, liderava Análisis Relevante, decidia l'estratègia i n'era el consultor principal, i tampoc era veritat que no aconseguís clients, ja que l'escrit assegura que els quatre clients van arribar gràcies a ell. Sorprèn, veient tot això, la matusseria de l'expresident amb el jutge Calama en la seva declaració, ja que en aquestes situacions, i en la seva condició d'imputat, pot guardar silenci, dir la veritat o mentir, que sempre sol ser la pitjor de les alternatives. No és un delicte, però és un acte d'imperícia. L'escrit de l'amic de Zapatero té un efecte col·lateral important: descol·loca tothom i obre una guerra de futur incert més enllà de l'expresident, ja que ningú sap amb exactitud el material que maneja. Tampoc valdran les campanyes de descrèdit que se li puguin fer, perquè això ja es va fer en el passat i no li va funcionar, al PSOE. Resta, finalment, com queda el seu paper en el partit i si se li acaba obrint expedient o es mira cap a un altre costat, tenint en compte que el seu paper polític ha estat clau fins fa quatre dies i en la seva cartera de temes propis hi va haver des de la llei d'amnistia fins a les negociacions amb Junts i directament amb Carles Puigdemont. També construir, en moments de dificultat de Pedro Sánchez, la majoria parlamentària per tirar endavant iniciatives legislatives quan això era factible. D'això ja fa temps.
Si ens atenim a situacions del passat i com van anar evolucionant, el jutge Calama començarà a disposar, si no ho té ja, de prou documentació per obrir peces separades i secretes que vagin més enllà de Plus Ultra. Julito no era una persona que passava per allà i tant ell com Zapatero han reconegut una relació de molts anys, des d'aproximadament el 2011. Aquest any, el matrimoni Zapatero li va vendre un habitatge situat a Vera (Almeria) i, segons ha explicat en el seu escrit, la signatura de l'escriptura va tenir lloc al Palau de la Moncloa, perquè Zapatero encara era president del govern espanyol en aquest moment. I d'aquí va néixer suposadament l'amistat. Per si no n'hi hagués prou amb aquest escrit de l'amic, el president de Plus Ultra n'ha presentat poc després un altre en què també implica Zapatero en el cobrament de la comissió il·legal de l'1% dels 53 milions d'euros que va rebre l'aerolínia de la SEPI. Vaja, una comissió de 530.000 euros aprovada pel Consell de Ministres. Per cert, el govern espanyol també es troba en el punt de mira, no només Zapatero.