Se sol dir que quan hom lluita contra molins de vent és que lluita contra enemics imaginaris. Aquesta expressió quixotesca li va com anell al dit al jutge Manuel García-Castellón, personatge del moment des de fa unes setmanes pel fet de mirar de vincular Carles Puigdemont i Marta Rovira amb el terrorisme, amb l'objectiu d'impedir que puguin acollir-se a la llei d'amnistia. Els seus moviments han paralitzat l'aprovació de la llei, que ha tornat a la comissió de justícia del Congrés dels Diputats per a un nou debat parlamentari i l'aprovació, probablement, d'algun nou redactat a les esmenes que encara continuen vives.
Tothom sap que no hi ha cap terrorisme al cas Tsunami Democràtic que ell investiga, i que l'únic que està fent és alçar un mur per impedir que es puguin acollir a l'amnistia tots aquells que l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem decideixin. Vaja, que feta la llei pel legislatiu, feta la trampa pel poder judicial. Aquest divendres, el fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha elevat un escrit a García-Castellón en què raona que no observa indicis de terrorisme a la causa del Tsunami Democràtic, que la decisió d'elevar la causa al Suprem és injustificada i immotivada i que les accions del magistrat són incongruents.
Ni tan sols la Guàrdia Civil no atribueix a Puigdemont les acusacions de terrorisme del jutge García-Castellón
El to del fiscal és immisericorde amb García-Castellón quan assenyala que "fins ara, l'instructor ha dut a terme diligències que no han incidit en absolut, ni han aportat cap dada nova, sobre la inculpació dels dos aforats, cosa especialment significativa pel que fa a l'expresident de la Generalitat, Puigdemont, a qui ni tan sols la Guàrdia Civil no efectuava cap atribució dels fets objecte de la investigació". Es pot dir més alt, però no més clar; una altra cosa és que no es vulgui arxivar la causa i mantenir-la viva per les raons que sigui.
Aquesta croada contra molins de vent no seria tal si la dreta mediàtica, política i econòmica no provés de mantenir viva una causa inexistent, tan sols pels noms que hi ha al darrere. En poques hores, els dos últims presidents socialistes, Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero, han estat contundents quant a la defensa de l'independentisme català com a moviment pacífic. Si aquestes declaracions les haguessin fet quan tocava, no s'hauria arribat fins aquí. Perquè, òbviament, també ho era quan es deia el contrari o es callava, i es permetia que es formés una bola de mentides enorme que ara costa molt més de reduir.