La desproporcionada petició per part de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de set anys de presó i 32 d'inhabilitació a Josep Maria Jové, i sis anys de presó i 27 d'inhabilitació a Lluís Salvadó, hauria de posar negre sobre blanc sobre la inexistent voluntat de l'estat espanyol d'entrar en qualsevol mena de desjudicialització dels fets que van passar a Catalunya el 2017 i que van culminar amb el referèndum de l'1 d'octubre. El poder de les togues, com ja va passar amb la revisió de sentència dels presos del procés, ha deixat clar que la modificació del Codi Penal que ha dut a terme al Congrés dels Diputats és respecte als fets de fa més de cinc anys, paper mullat. Eren considerats delictes la tardor del 2017 i continuen sent delictes el 2023, una cosa que, d'altra banda, sempre ha dit també el PSOE i no se li ha volgut fer atenció.

Jové i Salvadó paguen, en una petició fiscal que és una barbaritat, el seu paper clau en la preparació del referèndum de l'1-O, en la condició d'alts càrrecs de la Conselleria d'Economia, i a això s'acull l'escrit del ministeri públic. També, la seva condició d'estrets col·laboradors d'Oriol Junqueras, tant en aquell govern del president Carles Puigdemont com al partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Jové ostenta la presidència del grup parlamentari a la cambra catalana i la presidència del consell nacional d'ERC des del 2011. Salvadó és president del Port de Barcelona des de novembre de l'any passat, i vicesecretari general de coordinació interna dels republicans. No és exagerat considerar-los a tots dos autèntics potes negres de l'organització, amb càrrecs importants des de fa més de dues dècades.

Amb Jové i Salvadó s'inicia el procés judicial del segon bloc de dirigents independentistes amb causes relacionades amb l'1 d'octubre. El que podríem considerar el sottogoverno d'aquells anys i que acabarà tenint les ramificacions en diferents dirigents repartits en diversos jutjats de Barcelona, fonamentalment el 13 i el 8. Sobrevolant també hi ha el cas del Tsunami Democràtic repartit entre el jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona que dirigeix Jesús Aguirre i que s'encarrega de l'Operació Volhov, i una altra part en mans de l'Audiència Nacional i el jutjat d'instrucció número 6 que encara és secreta i que es va obrir causa per terrorisme. Aquesta segona part podria deixar de ser secreta en els pròxims dies.

Encara que després de la interpretació forçada del Suprem sobre la malversació agreujada per als presos del procés, els daus estaven tirats i totes les previsions eren pessimistes per a Jové i Salvadó, és necessari sortir del relat oficial i ressaltar-ne la innocència. Si la sentència del procés ja va ser, en molts aspectes, una farsa per castigar l'independentisme i que servís d'escarment per al futur, ara estem en un nou procediment judicial que té aquest mateix objectiu, i es pot anar recordant que els acords polítics que es puguin assolir tenen les cames molt curtes. L'Estat fa servir tots els ressorts per traslladar que no hi ha més poder que el dels jutges i al govern de torn ja li va bé, o més ben dit no li va malament ser esmenat en el que només la necessitat d'una majoria política que no tenia l'havia obligat a fer.

Perquè continua produint calfreds el desconeixement que hi ha a Catalunya de l'Estat a l'hora de negociar. També el desconeixement dels topants i del veritable repartiment del poder existent. En part, perquè a Catalunya aquesta assignatura molt pocs, poquíssims, l'han tinguda com a matèria troncal de la vida pública. Sempre recordo, encara que no sigui més que una anècdota, com el 1977, quan Heribert Barrera va ser convocat a una audiència dels grups amb representació parlamentària amb el rei Joan Carles. S'havien celebrat les primeres eleccions del 15-J i l'elegit diputat va agafar a l'aeroport un taxi i va demanar que el portés a La Zarzuela. La sorpresa va ser majúscula quan va comprovar que havia acabat al teatre de la Zarzuela i no pas al palau, una situació enutjosa però que reflecteix com de poc es coneix del poder de vegades.