Com era previsible, des que es van començar a filtrar, fa unes setmanes, els grans traços del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), donat a conèixer finalment aquest dilluns, el seu impacte ciutadà, polític i mediàtic ha estat important. És cert que una enquesta és només això: una foto del país en un moment determinat. Això, si està ben feta, la mostra no té biaixos partidistes, s’ha cuinat el just per corregir-hi desviacions i en un moment no electoral, ja que per a les municipals falten divuit mesos i per a les catalanes gairebé dos anys i mig. Fetes aquestes matisacions, amb ànim de fixar el marc polític en què ha estat realitzat, el sondeig és un veritable terratrèmol perquè consolida i amplia tendències que fa ja un cert temps que es van repetint.

La més clara d'aquestes és el creixement d'Aliança Catalana en perjudici preferentment de Junts per Catalunya, encara que no únicament. A la formació de Sílvia Orriols se la situa empatada amb l'espai que dirigeix Carles Puigdemont i trepitjant els talons d'Esquerra Republicana. Si fem cas del sondeig, aquests tres partits estarien gairebé en un empat tècnic. Amb el vent de cua empenyent amb força Aliança i amb la seva líder impermeable a moltes de les crítiques, ja que els mitjans tradicionals no li impacten negativament i el seu electorat es nodreix d'informació a les xarxes socials, Junts necessitarà, a més d'encertar el discurs davant les empobrides classes mitjanes catalanes (que el que volen és viure millor i un horitzó d'esperança), ser percebut com un partit rendible per recuperar el vot perdut, usar una contundència dialèctica més gran en un temps en què els discursos han de ser clars i directes, i disputar la posició a Orriols tant a X com a Instagram i TikTok, cosa que avui, evidentment, no succeeix.

La caiguda de Junts en benefici d'Aliança ha emmascarat els problemes que també reflecteix l'enquesta del CEO per al PSC i Esquerra

Les recents paraules d'Artur Mas assenyalant que dos anys i mig fins a les eleccions catalanes són molt de temps en política i es poden prendre decisions han anat acompanyades d'una advertència: "Sempre hi ha temps per reaccionar". A molts de Junts no els haurà agradat l'advertiment de Mas, que no milita en la formació independentista, però sí que forma part del seu espai polític. Si no, per què li insisteixen perquè accepti la candidatura a l'alcaldia de Barcelona? Una possibilitat que l'expresident ha rebutjat una vegada i una altra als qui l'hi han ofert, ja que com segur que no es veu és com un candidat puntual per solucionar un problema de cartell electoral. 

Una última reflexió: la caiguda de Junts ha camuflat els problemes que també reflecteix l'enquesta per al PSC i Esquerra. En els últims dos estudis electorals del CEO, els socialistes apareixen per sota dels resultats que van assolir el maig del 2024. Ho compensen, en part, amb una bona valoració del president Salvador Illa (el 62% d'aprovació) i del grau d'aprovació de la gestió del seu govern (63%). Tot plegat en un moment en què l'oposició, al marge dels seus errors, té els seus líders Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fora de les institucions i, en el cas del primer, a més a l'estranger per pesar sobre ell una ordre de detenció del Tribunal Suprem. El PSC també tindria dificultats per reeditar un govern d'esquerres, ja que en les projeccions electorals tot està molt agafat amb pinces.

Resumint: una foto alarmant per a Junts, preocupant per al PSC i exigua per a Esquerra.