Pablo Casado hauria de ser fora de la política no pel màster que es va treure de la màniga i del qual la fiscalia l'ha exonerat, sinó per la quantitat de bestieses que arriba a dir per hora. La competició que ha entaulat amb Albert Rivera els està portant tots dos a un escorament ideològic que cada vegada queda més lluny no del centre al qual tots dos han renunciat, sinó de la dreta clàssica. La seva frase d'aquest dilluns, "No es pot negociar amb independentistes que han posat una pistola a sobre de la taula", no només és una gran mentida, sinó que és una forma mesquina de ser a la vida pública i un autèntic perill per a la convivència democràtica.

Doncs sí. Encara que sembli estrany, al PP encara li queden esglaons per pujar en la seva campanya contra Catalunya. Potser al final, demanar firmes contra l'Estatut a les taules petitòries que es van posar per tot Espanya i fomentar el boicot a les empreses i productes catalans era només un avançament del que veiem ara i que, sincerament, fa posar vermell per la quantitat de mentides que s'arriben a propagar.

De tota manera, parlar de pistoles és un salt qualitatiu en un líder d'un partit polític. No és un rampell. És simplement el desig de vincular la violència a l'independentisme català. Desmuntada la via judicial internacionalment després dels pronunciaments d'Alemanya i Bèlgica i retirades les ordres d'extradició dels líders independentistes en aquests països i en els altres dos en els quals resideix algun d'ells, Escòcia i Suïssa, sabent que la bufetada a la justícia espanyola també hauria arribat, queda la batalla domèstica tant judicial com política. El Suprem i les Corts Generals.

Els primers es defensen amb dents i ungles, desautoritzats com han quedat pels seus col·legues europeus. L'última, aquest dilluns, quan la sala presidida per Carlos Lesmes ha acusat els presos polítics catalans de pretendre entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola per un recurs de recusació dels magistrats que els han de jutjar. Hi ha d'haver moltes maneres de defensar-se de la petició dels presos polítics catalans, però apel·lar a l'honorabilitat deu estar una mica al límit, després del que hem vist a Europa.

Però entre una judicatura que no vol lliçons d'Europa i un PP que parla de pistoles a sobre de la taula, l'Espanya més tenebrosa avança amb pas ferm amb la mirada posada en un judici injust.