La totalitat de la premsa francesa es pregunta aquest dissabte què fa Manuel Valls, un ex-primer ministre francès socialista, manifestant-se al costat de l'extrema dreta aquest diumenge a Madrid. Al final, serà una sort que Valls hagi decidit optar a l'alcaldia de Barcelona sota la capa protectora de Ciutadans, el partit que de la mà del seu líder, Albert Rivera, volia veure's reflectit en Macron i que populista com és apareix desdibuixat entre la dreta extrema de Pablo Casado i l'extrema dreta de Santiago Abascal. Diu l'escriptor britànic John Carlin que Espanya ha arribat a un grau de bogeria important i l'atribueix al complex d'"españolitos" que tenen molts ciutadans, "un profund complex d'inferioritat i de falta d'identitat".

Sigui com sigui, aquest complex difícilment se superarà darrere d'una pancarta que diu Por una España unida, ¡elecciones ya! Ni fent fora Pedro Sánchez de la Moncloa. Espanya està políticament, territorialment i socialment trencada. Només la violència de l'Estat impedeix que es visualitzi quina és la realitat d'Espanya. Una força que és capaç de fer recular fins i tot el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la seva embrionària proposta de diàleg amb Catalunya. A Espanya el relat és de la dreta i per això no hi ha lloc per al relator. "Ens volen fer tornar a una Espanya en blanc i negre", diu Sánchez, oblidant que a aquesta Espanya en blanc i negre s'hi va arribar amb la seva col·laboració en la resposta de l'Estat al referèndum de l'1 d'octubre i amb l'aplicació del 155. D'aquella pols venen aquests fangs.

La dreta vol prendre el carrer i forçar un cop. Tombar Sánchez, lligar de mans el diàleg i recuperar el govern de l'Estat com més aviat millor. Transmetre a l'opinió pública que el govern de Sánchez és un executiu en funcions fins a les eleccions. També enviar un missatge al Tribunal Suprem, que dimarts iniciarà el judici de l'1 d'octubre. El PP, Cs i Vox, que a més és acusació particular, tenen por que el Suprem escolti cants de sirena del govern espanyol respecte al càstig als presos polítics catalans. D'aquí també que la manifestació d'aquest diumenge és a favor de les dures tesis que ha mantingut el jutge Pablo Llarena.

Sánchez s'ha quedat sense cartes i en mans de les dretes i dels independentistes. Els primers el volen fora, els segons el necessiten dins. Els primers saben a què juguen, els segons no és tan clar. Ningú no pot demanar temps mort i el rellotge corre i corre. No deixa de ser paradoxal que, mentre Europa ha comprat allò del relator i el diàleg, el marc institucional espanyol es torni a tancar. No és una Espanya en blanc i negre, és simplement una Espanya en negre.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat