La irrupció de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid per clonar el correu de qui fins fa pocs dies era secretari d'Organització del partit, Santos Cerdán, és una nova taca d'inevitable vinculació amb la corrupció per als socialistes. El periple de la Guàrdia Civil també ha tingut escala al Ministeri de Transports, on ha visitat les instal·lacions d'Adif i de la Direcció General de Carreteres. A més de tot això, el magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha reclamat al ministeri que aporti el correu de l'exministre José Luis Ábalos. Tot i no ser un escorcoll, ja que es reclamava documentació molt precisa, les imatges parlen per si mateixes i l'entrada dels agents mai no és bona propaganda, com no va ser-ho al seu dia quan es van personar a la seu del Partit Popular al carrer Génova o a la seu de Còrsega de la desapareguda Convergència Democràtica de Catalunya, també per casos de corrupció.

Al batibull que és Madrid avui dia, Sánchez sembla moure's com un gall sense cap. Està tancat al palau de la Moncloa mirant de desenredar el trencaclosques de problemes que té al davant i mirar si les peces poden encaixar, ni que sigui per un temps. La visita d'aquest divendres de Salvador Illa, de la qual ningú no sap del cert amb quina urgència ha estat convocada ni els temes que realment s'hi han abordat, obre un ventall d'opcions massa gran. Pel moment triat i pel pes del president de la Generalitat, sens dubte el baró socialista de més rellevància i més pròxim a Sánchez. Les explicacions que s'han ofert del seu viatge a la Moncloa, parlant d'una suposada trobada per debatre la presentació de la candidatura per acollir una de les gigafactories europees d'intel·ligència artificial a Móra la Nova, a la comarca de la Ribera d'Ebre, són tan peregrines i exòtiques que són difícilment creïbles. No perquè el tema sigui menor, que no ho és, sobretot si la inversió de 5.000 milions d'euros es manté, sinó perquè aquestes matèries avui dia es despatxen per telèfon o en una videoconferència, i no cancel·lant temes d'agenda a l'últim minut. Tampoc no es manté tant d'hermetisme sobre la trobada, sense confirmació oficial ni de la Moncloa ni de la Generalitat.

L'absència de resposta viable a la crisi oferta per la Moncloa fins ara és el que deixa obertes totes les possibilitats

En qualsevol cas, el viatge d'Illa ha suscitat tota mena d'especulacions, i el nom del president tan aviat s'utilitzava en una tertúlia per a un recanvi al PSOE com al govern espanyol. Madrid sempre unes quantes pantalles al davant; de vegades fins i tot tantes que mai no arriba a passar. En aquest cas, hi ha tanta incertesa i preocupació a les files socialistes, que sembla que tot s'hi val per sortir del pou en què es troben. Sobretot perquè l'horitzó de la rumorologia de Madrid no deixa d'incrementar nous assenyalats al govern Sánchez. L'última ha estat la vicepresidenta i ministra d'Hisenda María Jesús Montero. S'hi afegeixen les compareixences, els deu dies vinents, de Koldo Aguirre, José Luis Ábalos i Santos Cerdán al Tribunal Suprem. El primer serà Koldo, el dilluns 23, i el jutge Puente ja l'ha avisat que si no compareix podran adoptar-se les mesures cautelars de naturalesa personal que escaiguin per assegurar-ne la presència en un futur. El magistrat ha volgut tallar així d'arrel que el seu canvi d'advocat li permeti canviar l'agenda del tribunal. Aquell mateix dia, hi compareixerà José Luis Ábalos. Són dues cites crucials per conèixer la disposició dels declarants, però també l'actitud de la Fiscalia i del jutge.

A qui se li ha ajornat uns dies la compareixença al Suprem és a Santos Cerdán, que la tenia per al 25 i se li ha ajornat al dilluns 30. No ha acceptat, en canvi, que aquesta demora fos d'un mes, tal com demanava el seu defensor, l'advocat Benet Salellas, l'exdiputat de la CUP que tant d'enrenou ha aixecat al si de la seva antiga organització pel fet d'acceptar la defensa de Cerdán. I Sánchez, on és? Pel que sembla, rebent alguna gent a la Moncloa, a més d'Illa. L'única acció política que hem conegut aquestes últimes hores té a veure amb l'OTAN i la seva confrontació amb el seu secretari general, Mark Rutte, per la seva petició d'augmentar la despesa de defensa al 5% del PIB, cosa que Espanya rebutja obertament. Aquesta notícia, malgrat ser important, i la seva discussió amb la Casa Blanca, imbricada amb l'Aliança Atlàntica, no ha aconseguit obrir-se pas en el relat mediàtic, que està ocupat absolutament per la corrupció i el PSOE com a monotema. A més a més, l'absència de resposta viable a la crisi oferta per la Moncloa fins ara és el que deixa obertes totes les possibilitats.