No és cap casualitat que, coincidint amb les dades del mes de març que recullen que TV3 és líder per vuitè mes consecutiu —amb una quota de pantalla propera al 15% i una diferència de més de cinc punts respecte de la cadena situada en segon lloc—, dos diaris de la premsa de la capital, El País i ABC, publiquin altre cop en portada i pàgines interiors atacs idèntics contra la televisió autonòmica i l'acusin d'esbiaixada i manipuladora. Ni tampoc que no es passi per alt que el tercer mes de l'any TV3 aconsegueixi el rècord històric de valoració qualitativa, segons el GFK, amb una puntuació del 8,5, una fita que no havia aconseguit mai cap cadena generalista.

Que els presumptes treballs periodístics manquin de rigor és irrellevant i, en tot cas, mostren el biaix ideològic del mitjà que ho publica, com també és absolutament lícita la crítica a un mitjà de comunicació, sigui públic o privat, encara que qui la formuli tingui molts motius per callar, perquè darrerament la seva audiència no ha fet més que baixar. El que és més discutible és que tots dos mitjans participin d'una operació que només pretén tancar la cadena pública de televisió perquè és la preferida dels catalans i els seus informatius són líders en totes les seves edicions, amb més del 25% d'audiència mitjana.

Des de fa molt de temps, TV3 és el camp de batalla mediàtic que la dreta espanyola mira de guanyar clarament. Quan es va plantejar l'aplicació de l'article 155, el control de TV3 i CatRadio va ser damunt de moltes taules del palau de la Moncloa, però l'oposició del PSOE i el vertigen cap a una reacció desconeguda dels professionals catalans van tenir un efecte dissuasiu. El govern espanyol ja ha lamentat aquella decisió diverses vegades en públic, i té sobre la taula projectes de control de la programació si les eleccions catalanes es repeteixen.

Al capdavall, tant pel PP com per Ciutadans, pel PSC menys, el tema dels mitjans públics i el de la llengua van molt junts i pensen que sense actuar-hi no es podrà revertir la situació actual. TV3 i CatRadio també són necessaris perquè arreli el nou relat de manipulació mediàtica respecte de la violència a Catalunya i l'existència d'una larvada kale borroka al carrers. El nou mantra necessita altaveus catalans que ho divulguin, atès que la violència fins ara ha vingut de l'extrema dreta, com en l'incendi recent de l'Ateneu de Sarrià i les pintades amb simbologia nazi i feixista.