Els dos moviments de la cúpula del Banc Sabadell de convocar un intempestiu dimecres d'agost sengles juntes extraordinàries dels seus accionistes per validar, en una, la venda del banc britànic TSB al Santander per 3.361 milions d'euros, i en l'altra, el dividend extraordinari associat a l'operació de 2.500 milions, s'han saldat amb un èxit aclaparador. No estava en joc el resultat final, que s'havia anat consolidant les últimes setmanes, però sí que hi havia un interrogant sobre el percentatge d'aprovació i si deixava alguna escletxa que palesés ni que fos un mínim focus discrepant amb la línia marcada pel president de l'entitat vallesana, Josep Oliu.

El resultat final dissipa tots els dubtes: consolida l'estratègia del banc català, esdevé un escull important —ja veurem si definitiu— després de la incertesa sembrada pel conseller delegat del banc basc, Onur Genç, per a l'OPA hostil llançada pel BBVA ja fa quinze mesos i li marca com a únic camí per continuar endavant una cosa a la qual sempre s'ha negat, millorar significativament l'oferta feta al seu dia. Les xifres de les dues juntes d'accionistes no poden ser més significatives. A la primera —la de la venda de TSB al Santander—, la decisió s'ha adoptat sense cap vot en contra ni abstenció entre els 500 accionistes presents al recinte firal de la capital vallesana —una representació rècord els últims vint anys— i un clamorós 99,6% de vots a favor, incloent-hi els vots delegats. En total, un 71% del capital del Sabadell i un 75% dels que tenen dret a vot.

A la segona junta d'accionistes, el resultat no ha variat en excés, ja que hi ha participat el 69,5% del capital del banc, amb un suport històric al dividend de 2.500 milions. Es miri com es miri, és obvi que el Sabadell ha demostrat unitat en la presa de decisions i s'ha posat novament de manifest que Oliu és un magnífic jugador en situacions compromeses. Així, ha portat la partida el més lluny que podia i ha capgirat una cosa que l'11 de maig del 2014, quan el BBVA va presentar l'OPA valorada en gairebé 12.000 milions d'euros, dirigida a la totalitat de les accions del Sabadell i condicionada a assolir més del 50% d'acceptació dels accionistes, semblava impossible. Ara, a més, amb una prima negativa a l'OPA inicial movent-se al voltant del 10%. El Sabadell es fa el més fort possible amb aquests dos moviments, amarga l'estiu al BBVA i ara ha d'esperar a conèixer quina és la resposta de l'entitat presidida per Carlos Torras, que, ara per ara, ha optat per guardar silenci.

El Sabadell es fa el més fort possible i amarga l'estiu al BBVA

Un mutisme que, òbviament, no podrà durar gaires hores, ja que la pressió del mercat obligarà el BBVA a emetre un pronunciament. Ja veurem com impacta en l'entitat basca no només la unanimitat dels assistents a les propostes del tàndem Oliu-González Bueno, sinó el suport del 75% del capital del Sabadell que té dret a vot. Perquè, tot i que a les dues juntes d'accionistes no es votava l'OPA directament, sí que hi havia un clar missatge subliminar de fons. El BBVA haurà de triar una de les tres opcions possibles que té: retirar-se, augmentar el preu o continuar amb l'OPA en les mateixes condicions. Els que coneixen Torres assenyalen que la primera està lluny de ser la preferida, si més no, a títol personal. Entre altres coses perquè sempre que se li ha preguntat ha dit que no era una opció. Fins i tot, quan el govern espanyol li va imposar unes condicions més difícils: mantenir personalitat jurídica pròpia, patrimonis separats i autonomia de gestió durant, almenys, tres anys, amb la possibilitat d'arribar a ser-ne cinc. Si no es retira, el lògic seria elevar el preu de l'OPA, però també ho ha negat cada vegada que se li ha preguntat en públic. Li queda continuar endavant sense tocar les condicions. Una jugada, aparentment, sense recorregut.