Un president Torra excepcionalment expeditiu ha obert, segurament sense voler, qui sap si a més com altres vegades molt mal aconsellat, una crisi a la Conselleria d'Interior de pronòstic incert després de la reprimenda als Mossos i l'exigència al titular del Departament, Miquel Buch, perquè posi solucions a sobre de la taula. El requeriment del president de la Generalitat al seu conseller venç dimarts i arriba després de les violentes imatges dels Mossos actuant a Girona i Terrassa que es van poder veure el dia de la Constitució. Torra ha tingut un gest d'autoritat que òbviament no hauria de caure en el buit. Qui pensi que això es pot resoldre sense dimissions o és molt novell en aquests afers o, al contrari, coneix poc la dinàmica política: un president pot intervenir o no en un conflicte, però si ho fa i queda desautoritzat pels fets el resultat sempre és molt pitjor que haver restat en silenci.

El cert és que el foc creuat entre l'equip del president que l'acompanya en el viatge a Eslovènia i la Conselleria d'Interior ha estat impossible d'apagar tot el dia. Des del Departament responien aïrats a l'envit de Torra i, a més, tenien els seus propis problemes amb la policia autonòmica i els sindicats, que senten que es qüestiona la seva actuació de dijous. Algunes de les imatges de la intervenció policial són realment inacceptables i desproporcionades en una policia democràtica per la seva extrema i injustificada violència. Sense voler entrar a considerar el dispositiu que es va organitzar, la violència és massa habitual des de fa uns mesos i no ha de deixar de ser preocupant. No deixa tampoc de ser xocant, encara que explicable políticament, que el PSC, Cs i el PP hagin sortit en defensa dels Mossos i hagin centrat les seves crítiques en Buch. Al conseller també li han arribat crítiques i peticions de dimissió de la CUP.

Des de diversos sectors de l'independentisme se sol assegurar que la implantació del 155 al llarg d'uns quants mesos per part del govern espanyol ha deixat una seqüela evident en la policia autonòmica i que l'absència del major Trapero en la presa de decisions ha posat el cos en uns llimbs on els càrrecs polítics i els policials practiquen, a tot estirar, una mútua tolerància forçada. Que, en el fons, és una cosa molt diferent de la complicitat. I es mira, amb especial crítica, els agents de la Brigada Mòbil, coneguts com els Brimo, i els agents d'ARRO (Àrees Regionals de Recursos Operatius), dos cossos amb material i funcions d'antiavalots.

El cronòmetre que Torra ha posat en marxa té uns dies de temps. Seria lògic que en aquest xoc el conseller acabés lliurant alguna peça del seu equip si vol donar una sortida digna al president de la Generalitat.