Dos mesos després que el president Quim Torra truqués al palau de la Moncloa per primera vegada durant aquestes últimes setmanes i ho continués fent d'una manera persistent durant els dies successius, Pedro Sánchez ha tornat la trucada i s'han produït a un i un altre costat sengles monòlegs durant quinze minuts. L'actor, humorista i monologuista català Joan Capri estaria satisfet ja que Sánchez és un digne successor, parla i no fa atenció a res del que se li diu. Parafrasejant Capri, bé podria fer seva una de les frases que solia dir l'humorista: "Si em vaig dedicar al teatre és perquè no servia per a res més".

El president del govern espanyol en funcions ha afluixat per provar d'eliminar una de les pedres al camí de la seva negociació amb Esquerra Republicana i aconseguir així prou vots per a la seva investidura al Congrés dels Diputats. Torra va quedar encasellat entre una primera trucada al lehendakari Iñigo Urkullu i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo. Després va arribar el torn del titular de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno. Entre els quatre, menys d'una hora i despatxats entre les nou i les deu del matí. Òbviament, ningú a Madrid no li donarà importància a la falta de respecte institucional que suposa encapsular converses amb 16 presidents autonòmics amb l'únic objectiu que la xerrada amb Torra quedi diluïda en un estira-i-arronsa pel control del relat. Al mig, i sense que fos objecte de la conversa, el que demostra la seva superficialitat, la sentència imminent del TSJC sobre la inhabilitació del president català per la pancarta sobre els presos polítics penjada a el Palau de la Generalitat.

Sánchez ha aprofitat les seves converses amb els presidents autonòmics per rescatar del bagul de les coses que no semblen passar de moda la celebració d'una reunió anual entre el cap de l'Executiu espanyol i tots ells. No és una idea ni original, ni nova. És sobretot una idea inútil. Potser ho tenim a tocar que es desempolseguin dues idees més que també solen flotar en l'ambient socialista quan es tracta d'embolicar la troca: traslladar el Senat a Barcelona i descentralitzar organismes de l'Estat, enviant-los de Madrid a la capital catalana. El líder socialista no sembla entendre que amb aquestes pastanagues s'avançarà molt poc i que aquesta pantalla forma part del passat.

No hi ha alternativa a un diàleg franc entre governs que aparqui les línies vermelles que impedeixen acords que permetin abordar la solució al conflicte i que tot això quedi per escrit. Un diàleg sense referèndum, autodeterminació i amnistia acabarà sent una enorme pèrdua de temps.