La presentació d'una querella davant de la sala segona del Tribunal Suprem contra Joan Carles I per part d'Esquerra Unida i del Partit Comunista (PCE) per "pertinença a una estructura criminal" i per uns altres sis presumptes delictes de suborn, administració deslleial, frau, delicte contra la Hisenda Pública, tràfic d'influències i per activitats i negociacions prohibides als funcionaris públics és, sens dubte, la notícia dels magnes festejos de celebració del 40è aniversari de la Constitució. Enmig de tota la pompa per una Constitució que té uns baixos índexs de suport ciutadà, no deixa de ser cridaner que les tres potes que van fer més concessions per acceptar la monarquia parlamentària i una transició a la democràcia se sentin avui tan allunyades que en qüestionin els fonaments: fent servir el llenguatge d'aquella època, els comunistes i els nacionalistes catalans i bascos.

I, a l'inrevés, els que més en contra hi estaven són els que s'han aprofitat d'un text que actua com a cotilla i limitador de drets civils i nacionals. Es diu poc, però cada vegada que es parla del suport que va tenir la Constitució el 1978 s'oblida que tots els que avui tenen menys de 58 anys. Traduït a xifres, dels 34,5 milions del cens electoral espanyol, uns 25 milions no van poder fer-ho. Ja sé que hi ha altres constitucions molt més antigues i, en conseqüència, que les han votat menys persones vives o fins i tot cap, però, de totes, l'espanyola és la que desperta al seu cos electoral i territorial una oposició més gran.

El fet que la querella inclogui l'examant del Rei emèrit, la princesa Corinna; el director del CNI, el tinent general Félix Sanz; els empresaris Juan Miguel Villar Mir —el sogre del compi-yogui, personatge involucrat, segons sembla, en uns missatges compromesos amb la reina Letícia— i Juan Villalonga; un cosí de Joan Carles I, el comissari Villarejo, i algun nom més o menys conegut porta a la judicatura un debat que ja és present en la societat: els límits de la inviolabilitat del Rei en actes que no tenen res a veure amb la direcció de l'Estat. Una autèntica bomba de rellotgeria tant en el seu aspecte judicial —que es tendirà, segurament, a tapar—, com en el polític —no hi havia hagut mai tants diputats republicans al Congrés— i ciutadà —s'ha començat a portar iniciatives a municipis i universitats—, a més de la ruptura total amb les institucions catalanes i els problemes en territoris com el País Basc i les Balears.

Els actes en record de la Constitució han estat sobretot un tanquem files dels partits constitucionalistes, pensant-se potser que les enormes esquerdes que s'observen es dissimularan més bé. Però això avui ja és impossible.

Corinna i Joan Carles petó GTRES
MONARQUIA IU i el PCE es querellen contra Juan Carlos i Corinna per constitució de grup criminal
Constitució espanyola 1978 1
QUIOSCOS & PANTALLES Una Constitució que ningú no celebra (almenys en portada) Antoni Maria Piqué