L'humorista Miguel Gila, madrileny de naixement i mort a Barcelona, es va fer famós en les últimes dècades del segle passat amb una espècie de diàlegs a través del telèfon, que en realitat no eren altra cosa que monòlegs, en els quals encarnava diferents personatges, de vegades un soldat que intentava parlar amb l'enemic, altres sobre la guerra, un home a punt de casar-se, els viatges o la factura de l'escola. Entre aquests, hi ha un monòleg, menys conegut però hilarant, en el qual truca a la Casa Blanca per parlar amb el president de l'època, Ronald Reagan. Gila quedaria avui sens dubte sorprès si escoltés el ministre portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, recomanant al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que faci un Gila, que no és altra cosa en les relacions actuals entre el govern espanyol i el català que trucar per telèfon i mantenir un monòleg, perquè, a l'altre costat, no hi ha ningú.

Com a professor honorífic de l'humor, Gila se sentiria honrat si hagués pogut escoltar les paraules de De Vigo en el lliurament del Premi Cervantes a Eduardo Mendoza, en el qual va considerar l'humor cim de tota intel·ligència literària. El ministre portaveu es va asseure aquest divendres a la taula en què tradicionalment ofereix la seva conferència de premsa després del Consell de Ministres per explicar-nos que la carta enviada pel president Puigdemont a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, no havia arribat i que el que havien d'haver fet des de la Generalitat era trucar per comprovar que la carta havia arribat a la seva destinació tant si l'havia enviat per correu ordinari com per correu electrònic. O sigui, que entre tanta paperassa, qui sap.

A diferència de Gila, De Vigo no és un còmic reconegut, encara que entre les seves competències com a ministre de Cultura també hi hagi el teatre i el circ, i malgrat que el sector es queixi que no sol assistir a la gala dels Premis Max, que s'acostuma a reunir anualment en una vetllada a Madrid. I a tot això, què diu la presidenta del Congrés, destinatària de la missiva? Ara per ara res, potser perquè els horaris del Congrés dels Diputats són molt diferents i divendres no es considera normalment un dia hàbil als efectes de sessions plenàries. Encara que, al final, a Madrid a ningú no li xoca que sigui el portaveu del govern espanyol qui es pronunciï sobre la recepció d'una carta que té un altre destinatari. Una cosa no tan diferent com quan s'anuncien decisions de la fiscalia o de la justícia. Separació de poders, esclar.