"Són les cinc i encara no he dinat". Segurament aquesta frase és la que quedarà amb el temps com a record de la grotesca conferència de premsa oferta per Pedro Sánchez a la seu federal del PSOE al carrer Ferraz de Madrid. Per segona vegada en quatre dies, el president del govern espanyol i secretari general dels socialistes es va posar davant dels periodistes portant com a principal responsable les motxilles dels Koldo, Ábalos i Santos Cerdán. El mag que sempre treu petroli, fins i tot en les seves pitjors circumstàncies, va naufragar absolutament en la conferència de premsa d'aquest dilluns: les mesures de regeneració són inexistents, l'atac al Partit Popular pels seus casos de corrupció és un exercici estèril de i tu més i, finalment, la justificació de no convocar eleccions perquè guanyarien PP i Vox és un preocupant exercici de què són els límits d'un governant en democràcia, ja que aquest argument portat al màxim permet fer qualsevol cosa.

Si els socialistes espanyols van entrar en estat de xoc dijous passat, és molt possible que ara hagin augmentat la seva preocupació, ja que no hi ha aparentment en marxa un pla per aturar la sagnia d'informacions sobre la corrupció que els tenalla. L'exercici d'aparent transparència que va voler oferir és una caixa buida, ja que expulsar Ábalos del partit després de catorze mesos d'expedient és gairebé una innocentada igual que anunciar una nova auditoria externa sobre els comptes del PSOE. D'altra banda, la seva compareixença en el Congrés és obligada i la comissió parlamentària del cas Koldo veurem en què queda. Els anuncis que pensa intentar presentar una moció de confiança i que no descarta una remodelació de govern són tan inconcrets que més aviat semblen un intent de sortir del pou que no pas una cosa que estigui en fase molt avançada. Pel que fa a la primera qüestió, Podemos, el partit de Pablo Iglesias, ha ensenyat les ungles: "Nosaltres no anirem a participar d'una operació de neteja de cara d'un partit corrupte", han explicat respecte a la ronda de converses que vol obrir Sánchez amb els partits d'investidura i que Junts li va reclamar. Amb una abstenció dels cinc diputats de Podemos, una moció de confiança de Sánchez quedaria 172-172 a favor seu. Si votessin en contra, el president la perdria.

Enrocar-se com fa Sánchez és una estratègia més de desesperació que de qualsevol altra cosa

Tanmateix, el més preocupant de la intervenció del president va ser aquesta sensació de no captar la gravetat del moment i tirar pilotes fora com si no fos el PSOE el que estigués a l'ull de l'huracà. El mateix símil en què ell era el capità provant de trampejar la tempesta i que el que havia de fer era protegir el govern progressista, que Espanya es mereix avançar i no retrocedir i que no trencarà l'estabilitat convocant eleccions perquè arribin al govern PP i Vox, és, segurament, droga dura per als militants més fidels, però un missatge descoratjador per al votant de centreesquerra que el que vol és confiar en el seu partit. Això dit en un to, a vegades fanfarró i en altres d'una agressivitat improductiva, com quan va parlar de l'àlbum de fotos de Feijóo amb narcotraficants amb referència a una instantània del president del PP amb el narcotraficant i blanquejador de diners gallecs Marcial Dorado durant la dècada dels 90. Enrocar-se així és una estratègia més de desesperació que de qualsevol altra cosa. El mateix que insistir que el PSOE és una organització neta, com si el que ja se sap fos cosa de dos militants qualssevol. Però acabar la seva important conferència de premsa i sortir així corrents de l'escenari dient que són les cinc i encara no havia dinat, un disbarat.

Mentre tot això passa, a la cúpula del PSOE es continua mirant Koldo, Ábalos i Santos Cerdán per conèixer els seus moviments. El primer, clarament, ha decidit continuar proporcionant material dels enregistraments que disposa i que, pel que sembla, són prou sucosos perquè les coses escalin diversos esglaons més i arribin fins al mateix govern. Ábalos, ja formalment expulsat del PSOE, conserva l'escó al Congrés i després de la seva recent expulsió del PSOE ja ha d'entreveure que el seu expartit farà recaure en ell totes les responsabilitats. Santos Cerdán deu estar buscant advocat una vegada el lletrat en cap del PSOE ha anunciat que el seu suport legal acabava quan renunciés a l'acta. Més aviat sembla que els socialistes no van mesurar els efectes d'un error com una casa de pagès i l'han corregit. Els passatgers del Peugeot amb què Sánchez va recórrer Espanya per recuperar el lideratge del PSOE ja són fora del vehicle, que s'ha quedat amb un únic passatger. No és que el president hagi fet neteja sinó que ha estat incapaç de veure el que passava o, en el pitjor dels casos, n'ha estat còmplice. I aquesta llosa la portarà per tota la vida.