Jordi Sànchez, president de l'ANC fins que va entrar a la presó i actualment diputat de Junts per Catalunya, ja és oficialment el candidat a la presidència de la Generalitat proposat pel titular del Parlament, Roger Torrent. La sessió d'investidura de Sànchez no té data, en espera que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana tanquin l'acord programàtic de govern, el repartiment de conselleries i la resta de serrells d'una negociació complexa en què els republicans han fet valer els seus resultats per arribar a un repartiment del 50% per a cada formació. En qualsevol cas, el que és raonable és que Roger Torrent anunciï la data del ple abans que acabi aquesta setmana.

L'abstenció anunciada de la CUP no ha canviat el guió de les dues formacions independentistes. Tampoc la por que els 70 teòrics diputats republicans a favor de Sànchez quedin en 64 després de les quatre abstencions anunciades pels cupaires i els dos vots del president Carles Puigdemont i el conseller Antoni Comín, exiliats a Brussel·les arran de la suspensió de l'autonomia catalana i l'aplicació del 155. Aquests 64 vots serien insuficients davant els 65 en contra que sumarien Ciutadans, PSC, els comuns i el Partit Popular. Un còctel certament molt variat i de colors polítics molt diferents, però disposat a barrar el pas a Jordi Sànchez, que aquest dilluns ha complert 140 dies a la presó d'Estremera.

Si el guió es manté, d'aquí a pocs dies la patata calenta que suposa per a l'Estat la candidatura de Jordi Sànchez iniciarà el seu pelegrinatge per, almenys, dues instàncies judicials: el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. Un dels dos o ambdós alhora hauran de decidir sobre la sortida de la presó com a candidat i sobre la candidatura. Hi ha precedents favorables de tots dos casos, com s'ha recordat reiteradament, per una candidatura al Parlament de Vitòria d'un pres d'ETA, Juan Carlos Yoldi, el 1987. Però ara sembla que l'Estat vol aplicar una vara de mesurar que no va fer servir amb el reclús etarra i està disposat a convertir Sànchez en inelegible, una hipòtesi que molts juristes consideren fora de la legalitat vigent i algun, fins i tot, ha arribat a considerar un acte de prevaricació.

En qualsevol cas, val la pena tenir en compte dos elements importants en el fons del debat: el que ara decideixi la justícia espanyola s'acabarà veient un dia als tribunals europeus amb les consegüents conseqüències i, en segon lloc, hi ha una voluntat ferma per part de les altes instàncies de l'Estat que el decret de nomenament de Jordi Sànchez no arribi mai a la taula del cap de l'Estat perquè el signi i posteriorment sigui publicat al Butlletí Oficial de l'Estat. Aquesta darrera circumstància serà clau al llarg dels propers dies.

Probablement per tot això, el tema dels quatre vots de la CUP no és el més important i ha passat estratègicament a un segon terme. Si la candidatura de Sànchez surt de port, serà el moment de tancar un acord sobre els vots dels parlamentaris cupaires.