Fa ja uns anys, un polític llavors important d'aquest país, mentre abandonava la catedral de Barcelona després d'un funeral, em va comentar en veu baixa: la política és una professió d'amnèsia. L'he recuperat aquest dimecres en mig de nombroses notes de llavors i he comprovat, a mig matí, una vegada més, que era tan crua com certa a mesura que s'anaven produint les reaccions polítiques davant la sobtada mort de l'exalcaldessa de València i senadora Rita Barberá. Cap, tanmateix, no ha arribat a l'atreviment del ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui ha assenyalat que cadascú tindrà sobre la seva consciència les barbaritats que ha dit sobre Barberá.

El PP ha començat així a passar les conseqüències de la mort de Rita Barberá a adversaris polítics i mitjans de comunicació. Perquè es pot pensar que en el cas del ministre de Justícia no estaria pensant en els jutges que van decidir investigar-la per presumpta corrupció. Hi ha hagut, certament, una pressió important perquè Barberá abandonés l'escó de senadora i és legítim que fos així des de fora de les files del PP. Quina és sinó la funció de l'oposició? O és que els mitjans de comunicació no poden demanar dimissions o investigar casos de corrupció? El problema per a Barberá no va venir de l'actitud de l'oposició, ni de gaires mitjans de comunicació, molt crítics amb ella des de fa molts anys. El seu problema va ser el PP, el seu partit de tota la vida i del qual havia estat una de les seves veteranes fundadores via Aliança Popular.

Aquelles paraules de l'exministre Alonso, per exemple, apressant-la a abandonar el PP el setembre passat, ja que si no la direcció hauria de prendre la decisió. O molts dels joves cadells dels populars que no volien carregar amb les acusacions que s'anaven coneixent de Barberá. O fins i tot, aquelles paraules de Mariano Rajoy quan se'l va preguntar per ella i sense citar-la pel seu nom va concloure la pregunta amb un escarit "aquesta persona de la qual em parla no pertany al PP". L'exministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha posat el dit a la nafra en afirmar que estava molt decebut també per la conducta d'alguns companys de partit. D'una manera més àcida ho ha afirmat l'expresident Aznar en assegurar que lamentava que hagués mort després de ser exclosa del partit. L'investigat Álvaro Pérez àlies El bigotes encara ha estat més dur: "La van abandonar, els seus, com una gossa i això és una canallada".

La política és una professió d'amnèsia, certament. Però és més lleig passar-se la morta.