En dies com aquest dilluns es veu fins a quin punt s'havia degradat la democràcia a Espanya. Era impossible una cosa tan senzilla com que el president de Catalunya pogués explicar directament al president del govern espanyol des de la qüestió del dret a l'autodeterminació fins al referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència duta a terme pel Parlament el 27-O. Tot això i, ara per ara, poca cosa més ha passat al Palau de la Moncloa després que Pedro Sánchez ha rebut Quim Torra. No hi ha hagut renúncies i tampoc avenços substantius. Molts temes van quedar al terreny de les promeses, "ho estudiarem", "no m'hi oposo", "la meva gent em diu"... i coses per l'estil. Però van parlar durant més de dues hores i el president català va explicar el seu full de ruta i el mandat parlamentari que té i va entrar a la Moncloa amb el llaç groc de suport als presos polítics catalans i de denúncia de falta de llibertats. El mateix llaç, dit sigui de passada, que l'espanyolisme vol retirar de les platges i els carrers de Catalunya per considerar-lo ofensiu.

El bloc del 155 s'ha esquerdat encara que sigui tàcticament perquè l'inquilí de la Moncloa necessita oxigen i construir, si pot, el seu propi relat. Mentre la reunió es feia, l'Espanya intolerant acusava Sánchez de traïdor, de dinamitar l'Estat i de vendre's a l'independentisme. I ho feia amb terrabastall. El mateix amb què va aplaudir el nefast discurs de Felip VI el passat 3 d'octubre. La ratafia que li va regalar el president de la Generalitat és tonificant i ajuda a la circulació de la sang, però és clarament insuficient davant del guirigall desencadenat a Madrid.

Per cert: què pensarà el Rei de les esquivades de Sánchez respecte al quietisme de Rajoy? Repetiria la seva intervenció televisiva? Incòmode hauria d'estar, ja que avui forma part de l'embolcall dur de PP i Ciutadans i s'evidencia fins a quin punt va ser desencertada la seva intervenció i el trist paper del seu equip directe d'assessors. En el fons, aquells que creien arribat el moment de Rivera i que ara s'han quedat sols al filferro i fent frikades. Com Arrimadas, negant-se a reunir-se amb el president de Catalunya pel fet de tenir una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics o parlant de Quim Torra com "el cobrador de llaç", una frase idiota d'un o d'una spin doctor en hores baixes.

Després de la trobada entre Sánchez i Torra cap de les dues parts no es fa grans il·lusions respecte al futur. És normal que sigui així: al final, la política sempre topa de cara amb la realitat. Però ha d'anar cremant les seves etapes i l'independentisme no pot deixar-se arrabassar unes quantes banderes pròpies: paladins del diàleg fins al final i en qualsevol fòrum, la defensa dels drets civils i polítics dels catalans i del pacifisme com la via per aconseguir els objectius polítics.

Acabada la reunió, Pedro Sánchez va proclamar via Twitter, en castellà i en català, que "una crisi política requereix una solució política". És una frase important. Però no més que una frase. I en un moment de les seves explicacions, el president Torra va semblar concedir el seu interlocutor a la Moncloa un termini de dos mesos per avaluar si la via oberta pot tenir algun recorregut. Dos mesos seria el 9 de setembre, dos dies abans de la Diada.

Veurem si la posada en escena d'aquest dilluns arriba fins aleshores...

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat