En ple debat sobre els indults parcials i reversibles que el govern espanyol està intentant refredar el màxim possible, mancat com està d'una cosa tan difícil de trobar avui dia com és el coratge polític, la ministra de Drets Socials i candidata a liderar Podemos, Ione Belarra, ha obert la capsa dels trons i ha sembrat la por, el pànic, al cos del PSOE: el president Puigdemont hauria de poder tornar a Espanya sense ser detingut, "ja que el contrari seria una incongruència de mida descomunal". Han sortit tots els que han pogut des del PSOE a apagar l'incendi mediàtic i polític provocat per Belarra, però el foc ja avançava de manera incontrolable.

La ministra ha obert un debat que no és tan lluny que es comenci a produir: Quan, com i en quines condicions podrà tornar a Catalunya el president de la Generalitat a l'exili? Tant la ministra portaveu de l'executiu de Pedro Sánchez, la titular d'Hisenda María Jesús Montero (PSOE) —que es va afanyar a intentar tallar d'arrel el debat assenyalant que en el que confia el seu govern és que sigui extradit a Espanya per les autoritats belgues per ser jutjat—, com el ministre de Transports, José Luis Ábalos (PSOE), que va diferenciar el paper dels presos condemnats com el del president i els membres del Govern que es van exiliar a Bèlgica i es va alinear amb la seva companya de partit, van servir d'inútils tallafocs. Tant és així que no sé el temps que tardaran els equips jurídics de Puigdemont, Comín i Ponsatí a traslladar la posició tan clara d'una ministra del govern d'Espanya als tribunals de Brussel·les que s'hauran de pronunciar sobre les euroordres sol·licitades pel Tribunal Suprem.

Però anem a pams. S'està plantejant seriosament el govern espanyol facilitar el retorn de Puigdemont? La resposta només pot ser negativa. Estan els advocats del president analitzant ja si això serà possible i estudiant un probable calendari? Gosaria dir que, per primera vegada, sí. No perquè ho hagi dit Belarra, que, almenys, en el cas Puigdemont sembla tenir una opinió no gaire diferent de la de Pablo Iglesias, a qui substituirà. Sinó perquè la suma de la recuperació provisional de la immunitat com a eurodiputats —veurem si Luxemburg l'acaba convertint en definitiva o no— i l'aprovació dels indults dona una perspectiva molt més àmplia a l'hora d'abordar els diferents escenaris.

El que fa uns mesos potser semblava una quimera a molts anys vista, igual està girant com un mitjó. Potser, en un primer pas, acceptant Espanya que la immunitat per circular per tot el territori de la Unió inclou també Espanya. Seria així de senzill, però d'un enorme valor, i, per a això, només hauria d'alinear-se amb la resta d'estats membres de la UE. Consta que hi ha cancelleries que collen en aquesta direcció i pel mig hi ha els ajuts europeus dels fons Covid. De vegades, en la lletra petita no només hi ha mesures econòmiques sinó reconducció obligada de situacions inacceptables. No serà immediat, però quan avui preguntes a un i a un altre si serà per Nadal, la resposta ja no és la d'abans, sinó que igual faltarà una mica. Veurem.