Hi ha moltes maneres de mesurar la repressió de l'Estat espanyol a Catalunya. Una és el desplaçament d'importants contingents de forces de seguretat des de la resta de l'Estat cap al territori català. El fet que les competències en matèria de seguretat ciutadana siguin dels Mossos d'Esquadra fa que altres cossos, com la Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia, tinguin una presència testimonial i escassament visible. Tanmateix, tant el Ministeri de l'Interior com la Fiscalia, amb la seva instrucció als agents que actuïn davant de qualsevol acte relacionat amb el referèndum, estan fent evident la seva presència. Gens d'això, tanmateix, no està desmotivant el moviment independentista: les concentracions són més nombroses que mai i el comiat a aquests agents es fa amb cançons, flors i en to festiu. Sens dubte, no era aquesta la resposta que s'imaginaven des de Madrid.

Una altra manera de mesurar la repressió de l'Estat, és la resposta davant d'actes com, per exemple, les convocatòries municipals a enganxar cartells demanant a la gent que vagi a votar i voti sí. Per tota Catalunya sorgeixen grups organitzats que es concentren a les places i es distribueixen pels carrers per posar cartells. Alguns són identificats per la policia; en altres casos, l'endemà han estat arrencats. Però l'altre hi tornen i l'altre també. Hi ha una tercera manera de mesurar la repressió de l'Estat. Quina és la resposta als diferents mítings que se celebren? Molt important i molt massiva. Res a veure amb una campanya política convencional.

Però també hi ha una última manera d'analitzar la repressió de l'Estat i és la resposta política. És aquí on Pablo Iglesias i Podemos volen introduir una falca que no els deixi en fora de joc a la política catalana i l'espanyola. Encara que ha tardat gairebé 72 hores des de la visita de la Guàrdia Civil als mitjans de comunicació, el que sens dubte no té cap altra lectura que la d'un greu atac a la llibertat d'expressió, d'opinió, d'empresa i, en definitiva, a la democràcia que es pretén literalment arrasar a Catalunya, el líder de la formació morada ha hagut de sortir de la zona de confort. I ho ha fet amb un discurs clar en el qual ha relatat que el Govern del PP està posant en perill la democràcia i els drets civils.

I és que la repressió del PP és tan contundent i, a més, les previsions apunten que estem encara lluny de l'últim moviment de l'Estat, que Iglesias, Colau i Domènech havien d'acabar situant-se en el bàndol del referèndum de l'1 d'octubre. Podran anomenar-lo d'una altra manera, mobilització contra el PP o com els doni la gana, però al final la clau està en si hi haurà a les urnes les paperetes dels comuns o no. I cada vegada apunta més que sí i els dies que falten només poden incrementar aquest decantament. Colau, astuta, encara que anés arrossegant els peus, ja va fer el pas la setmana passada en un acord que no ha estat explicat però és clar que comporta ajuda municipal en les votacions. I el rellotge no s'atura.